Sabia que podia arribar, però estava convençuda que no convenia. Des del Ple municipal de setembre on a través de la CUP es va posar el tema sobre la taula, vaig pensar que la denúncia que se m’imposava, –juntament amb el meu company sentimental- per uns suposats insults als Mossos d’Esquadra, quedaria anul·lada. El propi consistori en aquell moment no es va voler posicionar i, malgrat tot, vaig trobar-ho correcte. Tot i que seguia preguntant-me el per què. Ara ja no entenc res. En una situació de crisi econòmica, de retallades pressupostàries, salarials i laborals que provoquen prou enuig entre la societat, no creia que uns fets tan evidents com els que van passar el 27 de juliol poguessin transcendir com ho han fet. Aquell dia ja es va notar prou. La presència del Conseller d’Interior, Felip Puig, va fer portar un exagerat desplegament d’agents anti-avalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Amb la tal mala sort que jo mateixa, estant treballant i acreditada pel Tot Mataró i Maresme, vaig qüestionar en una conversa totalment privada si era obligatori que tot aquell desplegament anés amb passamuntanyes.

La multa arriba ara. Tres mesos (més…)

.

Més d’un centenar d’alumnes observen el periodisme de carrer

La vivència a Tunísia de Xavier Mas de Xaxàs, la més propera

El periodisme de carrer va ser el tema central de la jornada de dilluns 24, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El periodista de ‘La Vanguardia’, i professor de la mateixa casa, Xavier Mas de Xaxàs, va ser el protagonista durant la primera hora i mitja de la jornada a causa de la seva recent experiència a Tunísia com a enviat especial. Més d’un centenar d’alumnes se l’escoltaven atentament mentre Mas de Xaxàs explicava l’entrada, l’allotjament i els primers contactes i moviments que va fer al país. “El primer que vols fer, sempre és entendre el què està passant, però mai t’has de deixar portar pels sentiments i has d’estar molt alerta amb el que t’envolta per estar una mica per sobre del que succeeix”, explicava Mas de Xaxàs.

El periodista va centrar la seva intervenció en donar importància als contactes necessaris per viatjar com a enviat especial i en com aconseguir-ne de bons. “En el meu cas, les millors persones per donar-me contactes havien de ser els periodistes tunisians”, apuntava Mas de Xaxàs mentre encetava el tema de la comunicació immediata a través de les xarxes socials. El també professor anunciava la importància de “Facebook i Twitter com a mitjans de comunicació lliures i sense censures”. Ell mateix els va utilitzar per transmetre informació a l’instant, cosa que va aconseguir que centenars de persones el seguissin a través de les seves piulades.

Xavier Mas de Xaxàs va obrir un torn de preguntes als estudiants de periodisme que van preguntar per la incertesa del país i en com veu Europa tot el què està passant. “Ningú s’imaginava que tot això pogués anar tant ràpidament però és complicat saber si marcarà i serà un precedent per a la resta de països, tot i això, la gent del carrer està molt decebuda amb el poc recolzament que han rebut d’Europa”, responia Mas de Xaxàs a alguns dels seus alumnes.

La segona part de la jornada va anar marcada per la intervenció del cap d’Internacional de La Vanguardia, Plàcid García, i la corresponsal de Brussel·les, Teresa Carreras, tots dos també professors de la mateixa facultat. García va parlar del comportament del periodista en un país que no és el seu i del qual se n’ha de fer ‘especialista’ per uns dies, uns mesos o uns anys. “No hem de ser especialistes de la regió o país que ens ha tocat, sinó que hem d’adquirir comportaments com per exemple ser molt espavilat per moure’s i estar atent i escriure ràpid, clar i de forma atractiva”, assenyalava. Plàcid García va voler acabar fent una reflexió del periodisme en general: “El que es viu en aquesta professió és com fer l’amor, no es pot explicar i sempre has de donar tot el que reps”.

Per la seva banda, Teresa Carreras, va centrar el seu discurs en la decepció que li ha causat Europa, afirmant que “va massa poc a poc perquè te massa burocràcia i s’ha quedat amb una estructura vella”.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

Francesc Burguet, autor de ‘Las trampas de los periodistas’ sosté la teoria que l’objectivitat no existeix. Ho fa afirmant oracions com la següent: “L’objectivitat consisteix en dissimular qualsevol rastre de subjectivitat, és a dir, que la supressió de qualsevol indici objectiu de subjectivitat permet certificar una suposada objectivitat de la informació”[1].

Des del meu punt de vista, i confirmant la teoria de Burguet, penso que la objectivitat no existeix. Per quin motiu? Doncs perquè essent subjectes no podem fer informació objectiva dels fets en tant que som subjectes, reitero. O és que quan nosaltres observem una cosa no ens estem deixant d’observar-ne moltes més? O és que quan s’explica una situació no l’expliquem tal i com nosaltres creiem que és? Arribats a aquest punt, considero oportú parlar de la ‘interpretació’ dels fets i la ‘intencionalitat’ d’aquests. Una periodista davant una situació, interpreta el què ella creu que està passant o succeint i ho escriu basant-se en la seva interpretació d’una manera intencional. No pot ser que escrigui de forma objectiva i no intencional en tan que ella està escrivint el què ella ha interpretat subjectivament de la situació i ha escrit de forma intencionada. “En qualsevol cas, només es podria ser intencionadament no intencionat, si se’ns permet la paradoxa”[2].

El periodista i professor, a més, fa una clara distinció entre els diferents gèneres periodístics. Burguet afirma que el problema del periodisme no és l’opinió, sinó la informació, i ho fa explicant al llarg de tot el llibre que, l’opinió, com que va encapçalada d’aquest títol, tots sabem que darrere el text hi ha una persona escrivint i que per tant ens està explicant el seu punt de vista. Pel que fa a la informació, la majoria de gent no té clar que hi hagi una persona, un periodista, que estigui escrivint darrere el text perquè queda ocultat. No hi ha un periodista que escriu les notícies i les informacions? I tant! Com és que ens creiem que el que s’escriu com a ‘notícia’ ha anat ‘estrictament d’aquella manera’ i el que s’escriu sota el títol ‘opinió’ és tant sols un punt de vista? Perquè ens ho han fet creure que és així, però som subjectes i no podem fer informació objectiva en tan que els nostres sentits són els què són i conseqüentment les informacions acaben esdevenint per força, punts de vista del periodista.

A través de la informació, seguint la línia de la reflexió, podem ser enganyats i manipulats d’una manera més implícita que no pas mitjançant l’opinió en què podem ser-ho de forma totalment explícita.

M’agradaria acabar parlant del que sí que pot ser objectiu en la informació i això en són les dades i les xifres. Tal i com explica Burguet “que les dades de la informació siguin objectives, certes, no garantitza que la informació sigui veraç, o dit d’una altra manera, no impedeix que la informació no pugui enganyar”[3]. Les dades i xifres han de ser certes en tan que o hi ha un mort o no n’hi ha cap, o han caigut tres arbres o no n’ha caigut cap, per exemple.

I tornant a la reflexió del principi on l’autor afirmava que l’objectivitat consisteix en dissimular el rastre de la subjectivitat, penso que té tota la raó. La subjectivitat ha d’emmascarar l’opinió del periodista d’una manera molt discreta, cosa que no implica que no hi sigui.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

Com transmeten la informació els mitjans de comunicació per tal que els lectors tinguin una visió i interpretació adequada de les notícies? Una pregunta difícil de respondre de cop, però senzilla per analitzar mica en mica.

Els mitjans de comunicació transmeten la informació com els hi marquen. Qui? Els de sobre, els que manen. O és que algú encara no s’ha adonat que la majoria de notícies reben censura? «Fes una notícia sobre això i enfoca-la d’aquesta manera» ordenen sovint. D’això se’n diu ‘explicació objectiva dels fets’? Partim que la objectivitat no existeix. No podem, ni podrem mai, trobar una informació objectiva en tant que l’ha escrit un subjecte, tots ho sabem. Però d’aquí, a que ens enfoquin la notícia abans de ser escrita…

La visió que tenen els lectors, oients o espectadors, no sempre és la mateixa, evidentment. Cadascú té la seva, però depenent de l’enfocament de la informació que hagi donat el periodista, s’interpretarà d’una manera o una altra. Manipulació? Potser guia del lector davant el món. Els mitjans influeixen? Està claríssim que els mitjans de comunicació avui en dia tenen les regnes de la informació. Poden fer tombar pràcticament qualsevol cosa o, a l’inversa, realçar-ne d’altres.

Què és una interpretació adequada d’una notícia? Existeix la bona o la mala interpretació? Jo crec que no. Si parlem que cada persona té la seva interpretació, no podem afirmar que sigui bona o dolenta, adequada o inexacte. Una interpretació, com la mateixa paraula afirma, és l’explicació del significat de quelcom, i, com el Document d’Identitat propi de cada ciutadà, personal, tot i que transferible, aquesta sí.

Tornem a la pregunta inicial d’aquesta reflexió, com transmeten la informació els mitjans de comunicació per tal que els lectors tinguin una visió i interpretació adequada de les notícies? Jo crec que d’una manera molt humil: emmascarant l’opinió del periodista redactor i adequant el vocabulari per tal que sigui una informació molt propera, coneguda però sorprenent.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

Ryszard Kapuscinsky, autor de “Los cínicos no sirven para éste oficio”, sosté la teoria que qualsevol periodista és necessari que sigui escèptic, realista i prudent deixant de banda el cinisme que avui en dia s’estén en tot el món periodístic.

Uns menteixen sense miraments, altres desconfien de tot, qui té la raó? Qui actua correctament? Això és el que ens planteja l’autor, la tesi central de l’argument, a través d’una entrevista. Des del meu punt de vista s’hauria de trobar un equilibri entre els dos pols i no decantar-se del tot com sí que ho fa el polonès, defensant que qualsevol periodista ha de ser “èticament correcte” davant de qualsevol situació. Penso que no cal ser blanc o negre, ser mentider o desconfiat, cal ser un color gris i un bon observador per captar qualsevol element ja pugui ser cert o fals.

En un moment del llibre, Kapuscinsky cita els elements més importants per a ser un bon periodista: el sacrifici d’una part de nosaltres mateixos, la profundització en els nostres coneixements i la no consideració de la professió com a mitjà per a enriquir-se. Primer de tot, qui no sacrifica una part de si mateix en la feina? Pràcticament ens és obligat! El que sí que és cert és que en el món del periodisme s’ha d’estar molt atent en tot, ja estiguis o no en horari laboral. Segon, si treballes i no aprens, la feina no t’aporta res. En el moment en què t’estanques, malament rai! La vida està feta per aprendre dia rere dia sinó, quina gràcia tindria? Mai se sap prou de res. I tercer i últim, cal que sempre pensem en els diners quan treballem? En època de crisi pràcticament és absolutament necessari, sí, però no penso que hagi de ser un principi essencial de cara a triar una feia o ser més eficient o menys.

Estic d’acord amb Kapuscinsky quan afirma i titula aquest llibre dient que els cínics, tots aquells que menteixen sense cap mena de remordiment, no serveixen per a ser periodistes. Els periodistes interpreten el que veuen i poden “ocultar la veritat” en determinades situacions, però no menteixen, reitero: interpreten.

M’agradaria concloure aquesta ressenya amb una frase que inclou el llibre, la qual penso que té molta raó: “És un error escriure sobre algú amb qui no has compartit un tram de la teva vida”. Si escrius sobre un llibre que no has llegit mai, pots passar desapercebut i fer creure que sí que ho has fet. Si escrius sobre una persona amb qui no has compartit temps, somriures, alegries, plors i tristeses, no cal que tiris endavant. No vas enlloc. No coneixes res.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

Centenars de persones es reuneixen darrera l’Ajuntament en defensa i promoció de la llengua catalana

El Correllengua 2010 arriba a la capital del Maresme amb molta força i és que aquest passat dissabte 2, amb l’arribada de la flama de la llengua i la lectura del manifest, es va donar el tret de sortida a tots els actes organitzats a la ciutat, alguns ja celebrats, en defensa i promoció de la llengua catalana. El manifest d’enguany, llegit a la Plaça de l’Ajuntament  per la representant de la comunitat Amaziga de la ciutat, Asmaa Aoutah, està escrit per l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho. En el seu text, l’escriptora fa una reflexió sobre el català i la seva internacionalització deixant molt clar que “les llengües han de créixer i viure fora dels Manifestos”.

.

ARRIBADA DE LA FLAMA PER LA LLENGUA, DISSABTE 2. / M.GÓMEZ

Organitzat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), el Correllengua  vol aconseguir el ple reconeixement de la unitat del català, l’oficialització a tot el territori i el foment d’aquest idioma. Des de la mateixa organització, la Presidenta de la CAL al Maresme, Juliana Becardit, va explicar la gran tasca que suposa tirar endavant una lluita com aquesta i va afegir que “ja fa 10 anys que piquem pedra a Mataró, anem insistint perquè no només és un acte lúdic, sinó també reivindicatiu i per això, persistirem”.

Centenars de persones van participar en la tarda plena d’actes on petits i grans van poder gaudir d’una cercavila de gegants, organitzada per la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, una xocolatada popular i concerts dels grups Lád Cúig, Dabucabuc i pd TL que van fer bellugar a tots aquells que s’hi van acostar.

També a la comarca

Un Correllengua que en les últimes setmanes volta per la comarca del Maresme i que té previst fer arribar la flama per la llengua a diversos municipis maresmencs com a símbol i demostració d’unitat de la Llengua catalana abans de marxar a recórrer el resta dels Països Catalans. Està previst que visiti Tiana, Montgat, Argentona, Dosrius, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.

M.Gómez