La Plaça Santa Anna de Mataró s’omplia ahir de centenars de persones amb motiu de la celebració de la vintena Lliga de futbol aconseguida pel Futbol Club Barcelona. Semarretes blaugranes, banderes, bufandes i molta alegria és el que es transmetia ahir al creuament entre La Riera i la Plaça Santa Anna. L’himne del Barça no va parar de sonar, ho feia conjuntament amb altres càntics com el de “olelé olalà ser de Barça és el millor que hi ha” que es barrejaven amb altres més directes com “Madrid se queda“. Un entusiasme i satisfacció que s’allargà fins ben tard.

Després d’una temporada excel·lent els barcelonistes no podien marxar a casa sense res. Tot i que la Lliga BBVA s’ha decidit a l’última jornada, el 4-0 del Barça contra el Valladolid i el 1-1 del Màlaga contra el Reial Madrid va permetre que el FCBarcelona es posés capdevanter. 

Descobreix en 360º com va celebrar el títol l’afició blaugrana al Camp Nou. Clica aquí.

M.Gómez

Foto extreta d’El Periodico dia 1 d’abril, feta per Joan Cortadellas

Sempre que s’han enfrontat el FCBarcelona i l’Arsenal han mostrat i ensenyat a Europa que de bon futbol se’n sap fer. Ahir, 31 de març, ho van tornar a demostrar, aquesta vegada en camp dels anglesos en partit oficial de Champions. Un brillant inici dels homes de Pep Guardiola va fer que els assistents anglesos a l’estadi quedessin sense paraules. Sobretot quan, en els primers minuts i en pocs segons de diferència, el Barça posà a prova el porter rival, Almunia, amb nou rematades seguides, cinc de les quals entre els tres pals de la porteria.

(més…)

Qui no ha tingut mai problemes amb el transport públic? Realment existeix algú que n’estigui satisfet? Doncs encara que sembla increïble sí, en Jordi Navarro, cap de comunicació audiovisual de TMB. Però clar, si no s’ho creuen ells qui més ho pot creure?

Navarro va venir ahir a la Universitat Autònoma a fer-nos una xerrada sobre el món de la comunicació dins una empresa pública. “Ens interessa i hem de mirar què fem per aconseguir que hi hagi més gent que vagi en transport públic i més gent que el pagui, que hi ha un tant per cent molt elevat que no ho fa”, d’aquesta manera el cap de comunicació justificava la seva feina. “TMB està treballant molt en l’últim projecte “TMB Connecta” on el nou portal web, el pla de màrqueting relacional online i l’escola activa i la gestió de xarxes socials en són objectius bàsics”. I jo em pregunto, no seria millor que tot això s’invertís en buscar maneres per solucionar el servei i la freqüència? Es prefereix establir i difondre maneres per arribar al client i “consolar-lo” quan aquest no està satisfet que millorar el servei? (més…)

Començar, iniciar una cosa, tenir un objectiu

Sembla mentida però porto molt de temps preparant aquesta web i pensant, sobretot pensant i reflexionant.

Avui començo una web però demà començarà un nou dia i s’obrirà una nova flor i precisament en aquest precís instant, vull parlar d’aquesta magnífica sensació. (més…)

     Cap cotxe. Cap soroll de botzina. Ciutat del silenci? Mentida. Turistes i més turistes envaeixen els seus carrers. Fotos per aquí, flaixos per allà. Miren amunt i avall i es fixen en tots els detalls d’aquesta i d’aquella església, dels monuments o escultures on els guies els fan aturar. Carregats amb motxilles i bosses plenes de souvenirs, sembla que tan sols pensen en retratar aquell instant, cada minut, cada segon que passen en aquest nou indret que mica en mica, van descobrint. Criden, riuen, xerren i fan soroll però sobretot observen. Em sento una més que ells. Em sento dins d’aquesta rutina. Fascinada per cada història que s’amaga rere cada pedra, rere cada edifici. En mig de la plaça San Marco em pregunto: quin deu ser el gran atractiu turístic d’aquesta ciutat? Mirant al sud veig la Basílica de Santa Maria della Salute i és llavors quan me n’adono. Està just a l’altra banda del gran canal. No s’hi arriba si no és travessant el Ponte dell’ Accademia cinc-cents metres més enllà. L’aigua n’és la protagonista. Aigua que envolta i recorre tots i cada un dels carrers. Aigua que circula més o menys ràpid per tots els canals. L’aigua que mou les góndoles, les barquetes i els grans vaixells. Estem al mar Adriàtic, Venècia és la ciutat i l’encant turístic òbviament és l’aigua.

     Encara sóc a la plaça més important de la població veneciana i on hi ha més vida. Ponts i pontets la connecten amb la resta de carrerons i carrers comercials de botiguetes plenes de màscares de colors. Màscares que remarquen la importància del carnaval a Venècia i que ho fan mostrant-se de totes les formes i colors, de totes les mides i materials. Passejant reflexiono sobre els avantatges i inconvenients de viure en una ciutat així, sobre el mar i sabent que cada any s’enfonsa un centímetre més. Podria jo viure en tranquil·litat? És realment còmode? Em creuo amb un senyora velleta. Fa molt fred, molt, però tan sols porta una gorra de llana i un gran abric de pell, d’aquells de diumenge. Li costa molt caminar, té dificultats per tirar endavant. Penso. La gent gran travessa ponts i pontets, puja i baixa escales tant fàcilment com ho fem els turistes, esgotats de caminar. És increïble la seva supervivència en un lloc on sembla que tot estigui en contra d’aquesta edat.

     Barques i barquetes. Grans edificis i petites casetes. L’aigua domina la ciutat? Venècia ens ho ha explicat. Un cap de setmana on descobrir i conèixer ha estat la nostra finalitat.

     Ciutat del mar, ciutat sobre l’aigua.