Centenars d’estudiants circulen
per l’Abacus de l’Autònoma cada dia

Un dels establiments més concorreguts i coneguts per tots els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), després de les biblioteques corresponents a cada facultat, és la llibreria i papereria Abacus.

L’Abacus se situa a la Plaça Cívica davant de l’entrada del cinema i el caixer de l’entitat financera de ‘La Caixa’. Les seves portes de vidre permeten veure’n l’interior que en aquests moments es mostra força dinàmic i actiu amb la circulació constant d’estudiants que, abans d’anar a dinar, aprofiten per a comprar aquell llibre, bolígraf o manual que els manca.

Entrem a l’establiment i tot just traspassada la porta d’entrada topem amb les dues caixes de pagament que registren tots i cada un dels moviments de material que compren els clients. Hi ha un noi grassonet i vestit de negre assegut a un tamboret, sembla que es pren la feina en calma ja que, tot i tenir 4 persones esperant, no té presa en demanar si aquesta noia que compra l’últim llibre de Francesc Burguet “Les trampes dels periodistes”, té el carnet de soci de l’Abacus per aplicar el descompte corresponent.

Abans de traspassar la tanca metàl·lica gris que ens dóna accés a la llibreria i papereria, a la nostra dreta tenim un armari blau i groc enorme. És ple de portetes amb panys i claus, que permet guardar-hi les bosses i motxilles que no necessitem mentre busquem el material que busquem dins la botiga. S’acosta una noia rossa, alta i elegant qui hi deixa una bossa i una carpeta. Sembla nerviosa o impacient per alguna cosa. Entra ràpidament i desapareix al fons de la botiga entre les prestatgeries.

Just darrera les caixes i ja passada la barrera d’accés, hi ha unes prestatgeries dedicades als més menuts. Uns contes d’en ‘Teo’, uns ossets de peluix d’aquells tan suaus en forma d’animals i uns pallassos de titelles que reposen en un penja-robes de fusta, entra altres jocs de taula.

Aixecant el cap i mirant cap a l’interior de la botiga, veiem centenars i centenars de llibres. Sembla que estan repartits en seccions, estants i temes, segons els rètols penjats del sostre. Comença a entrar gent, i la cua per pagar ha augmentat. Ara els qui esperen podran triar una postal per regalar a aquell amic que avui ha fet anys o decidir quina revista d’investigació o entreteniment llegiran al ferrocarril.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

Ryszard Kapuscinsky, autor de “Los cínicos no sirven para éste oficio”, sosté la teoria que qualsevol periodista és necessari que sigui escèptic, realista i prudent deixant de banda el cinisme que avui en dia s’estén en tot el món periodístic.

Uns menteixen sense miraments, altres desconfien de tot, qui té la raó? Qui actua correctament? Això és el que ens planteja l’autor, la tesi central de l’argument, a través d’una entrevista. Des del meu punt de vista s’hauria de trobar un equilibri entre els dos pols i no decantar-se del tot com sí que ho fa el polonès, defensant que qualsevol periodista ha de ser “èticament correcte” davant de qualsevol situació. Penso que no cal ser blanc o negre, ser mentider o desconfiat, cal ser un color gris i un bon observador per captar qualsevol element ja pugui ser cert o fals.

En un moment del llibre, Kapuscinsky cita els elements més importants per a ser un bon periodista: el sacrifici d’una part de nosaltres mateixos, la profundització en els nostres coneixements i la no consideració de la professió com a mitjà per a enriquir-se. Primer de tot, qui no sacrifica una part de si mateix en la feina? Pràcticament ens és obligat! El que sí que és cert és que en el món del periodisme s’ha d’estar molt atent en tot, ja estiguis o no en horari laboral. Segon, si treballes i no aprens, la feina no t’aporta res. En el moment en què t’estanques, malament rai! La vida està feta per aprendre dia rere dia sinó, quina gràcia tindria? Mai se sap prou de res. I tercer i últim, cal que sempre pensem en els diners quan treballem? En època de crisi pràcticament és absolutament necessari, sí, però no penso que hagi de ser un principi essencial de cara a triar una feia o ser més eficient o menys.

Estic d’acord amb Kapuscinsky quan afirma i titula aquest llibre dient que els cínics, tots aquells que menteixen sense cap mena de remordiment, no serveixen per a ser periodistes. Els periodistes interpreten el que veuen i poden “ocultar la veritat” en determinades situacions, però no menteixen, reitero: interpreten.

M’agradaria concloure aquesta ressenya amb una frase que inclou el llibre, la qual penso que té molta raó: “És un error escriure sobre algú amb qui no has compartit un tram de la teva vida”. Si escrius sobre un llibre que no has llegit mai, pots passar desapercebut i fer creure que sí que ho has fet. Si escrius sobre una persona amb qui no has compartit temps, somriures, alegries, plors i tristeses, no cal que tiris endavant. No vas enlloc. No coneixes res.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

L’autora creu que s’ha etiquetat ‘perversament’ Mas

La Sala Polivalent de l’Edifici de Mar de l’Escola Pia Santa Anna va omplir-se ahir, dimarts 14, de gom a gom. Més de dues-centes persones van acudir a la presentació del llibre ‘La Màscara del rei Artur’ escrit per Pilar Rahola. El president de CiU a Mataró, Joan Mora, va fer la presentació de la reconeguda autora agraint-li insistentment la seva presència a Mataró. Rahola es va mostrar molt riallera i natural davant el públic mataroní que escoltava atentament totes les  anècdotes i històries que explicava sobre Artur Mas. L’editorial La Magrana va ser l’encarregada de triar l’autora i el polític, volent fer una obra similar a la centrada en Sarkozy escrita per la francesa Yasmine Reza. Tan Pilar Rahola com Artur Mas van trigar vuit mesos en acceptar l’encàrrec de l’editorial, explicava Rahola, mentre assegurava que eren conscients que  “tots dos ens la jugàvem”. L’autora expressava que “volia mantenir-se en un punt mig” sense fer una visió molt crítica d’Artur Mas ni posicionar-se políticament. “L’única condició que vaig posar era que l’Artur no canviés ni una sola coma del llibre, i no ho va fer”, donava a conèixer l’autora.

JOAN MORA I PILAR RAHOLA, AHIR. / M.GÓMEZ

Observant a Mas a tot arreu, Rahola va adonar-se que “haver tingut el luxe de seguir de tant de prop i conèixer amb aquest nivell d’intimitat l’home que podria ser el futur President de la Generalitat de Catalunya és un grau important del que no me’n penedeixo gens” perquè “vaig descobrir que la majoria d’etiquetes que li han posat a l’Artur, són molt perverses i, sovint, mentida”.

Durant l’acte, Pilar Rahola va fer referència a la complexa relació que Artur Mas manté amb l’expresident Jordi Pujol i la difícil comunicació amb Josep Antoni Duran i Lleida. Rahola, a més, va voler mencionar la difícil tasca de la política i va aprofitar per atacar aquesta professió en general assegurant que “molts diputats al parlament no tenen ni la secundaria i això no és motiu d’elogi”.

SALA POLIVALENT DE L’EDIFICI DE MAR DE L’ESCOLTA PIA SANTA ANNA DURANT LA PRESENTACIÓ, AHIR. / M.GÓMEZ

Rahola ‘despulla’ a Artur Mas

“Darrera la màscara hi ha un personatge d’una enorme complexitat intel·lectual i també emotiva”. D’aquesta manera Pilar Rahola definia a Artur Mas i justificava el títol del llibre ‘La màscara del rei Artur’ mentre afirmava que “no està gens malament  trobar aquest cabdal d’humanitat en un personatge polític que generalment és més l’estereotip”. Rahola explicava que ha tingut molt present en tot moment que “la idea de despullar un polític i treure-li tot allò que no coneixíem era una aventura complexa” però que se n’ha sortit molt satisfactòriament.

Rahola va acabar l’acte responent a algunes preguntes dels assistents a la sala. Un punt àlgid  va ser quan li van preguntar si després d’haver escrit aquest llibre votaria a Artur Mas a les properes eleccions del 28 de novembre.  “Estic disposada a creure en ell si és President del Govern però de creure en ell a votar-lo ja no ho sé”, va respondre Rahola.

M.Gómez

És obra de Nico Guanyabens amb fotos de Quim Puig

NICO GUANYABENS, AUTOR DEL LLIBRE, I QUIM PUIG, FOTÒGRAF, AHIR / M.GÓMEZ

A partir d’ara la Festa Major de Mataró podrà ser llegida arreu de Catalunya. Ahir dijous 22 es va presentar el sisè llibre de la col·lecció ‘Post Festum’ que, escrit per Nicolau Guanyabens, rep el nom de ‘les santes, la festa major de mataró’. “Quan se’m va encarregar aquest llibre vaig pensar que si no ho feia llavors, que tenia el tema fresc amb el procés de la catalogació, ja no ho faria”. D’aquesta manera Nicolau Guanyabens, autor del llibre i historiador, explicava el gran procés de documentació que va aprofitar del ja fet per la catalogació de les Santes com a patrimoni d’interès nacional.

La presentació del llibre va tenir lloc a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró on hi van assistir prop de 150 persones. L’acte va ser encapçalat pel President de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, que va voler remarcar que “No hem d’oblidar que les Santes és un element estratègic de cohesió social”. L’acompanyava el representant d’Arola Editors, Jordi Bertran, – ja que ha estat l’editorial encarregada de la publicació del llibre -, el fotògraf Quim Puig i l’autor Nicolau Guanyabens els quals van agrair l’ajuda obtinguda.

DURANT L’ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A LA BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU FABRA, AHIR / M.GÓMEZ

Un moment curiós de l’acte, que va fer riure a més d’un i més de dos, va ser quan es va mencionar el menjar tradicional de les Santes, les peres del bon cristià, un plat típic i tradicional extingit. L’autor del llibre, que just al començament de l’acte acabava d’obtenir la recepta d’aquestes peres farcides, va voler concloure la presentació del llibre animant als mataronins a gaudir de les Santes ja sigui retornant  la tradició de menjar les peres del bon cristià, llegint el llibre o sortint al carrer: “que corri el llibre com la pólvora d’aquests dies”.

Les Santes desglossades

El llibre ‘les santes, la festa major de mataró’ queda dividit en dos grans blocs: un d’imatges i l’altre de textos. Dues-centes pàgines capten les instantànies dels actes i moments més emocionants pels mataronins. Unes imatges col·locades de forma cronològica perquè “així és com ho coneix la gent” afirmava el fotògraf Quim Puig. “Els gegants sempre fan la mateixa cara per això hem intentat fotografiar les persones i les sensacions i expressions d’aquestes”.  El llibre segueix amb pràcticament dues-centes pàgines més on s’explica en detall tres grans àmbits: la història de la festa des de 1681, que és la primera vegada que es té constància de les Santes, els elements de la festa, amb les figures, les comparses i tots els actors que participen de la tradició, i els actes de les Santes descrits un per un.

Vota aquest article als Premis Blocs de Catalunya: http://premisblocs.cat/bloc/289 !

M.Gómez

La diada de Sant Jordi ha arribat un any més. Els carrers de tot Catalunya s’han omplert de gom a gom per a celebrar el dia del llibre i la rosa. Es calcula que hi ha hagut un augment en la demanda de roses d’enguany. Al llarg de la jornada es preveia vendre fins a 6 milions de roses, un 10 % més que la temporada passada. Els llibres més venuts han estat “Se sebrà tot” de Xavier Bosch i “Viatge d’anada i tornada” del futbolista del FCBarcelona Gerard Piqué, entre d’altres. La gran novetat però ha estat la gran oferta d’e-books que s’ha disparat en l’últim any i que en català ja conté més de 1500 títols.

[Enregistrat íntegrament amb una Canon EOS 5D Mark II]

Informa: Marta Gómez / Narcís Rovira

Mataró reuneix dos actes al centre de la ciutat per animar a la gent a sortir al carrer.

Els Capgrossos de Mataró organitzaren aquest dissabte un taller per ensenyar a la canalla què són i en que consisteix tot el món casteller. Diverses activitats van fer apropar als més menuts qui ho contemblaven bocabadats.

A la plaça Santa Anna s’hi reuniren artistes coneguts a la ciutat per tal de pintar en commemoració el dia internacional de la dona.

M.Gómez