El passat mes de setembre s’encén la bombeta a la privadesa de la informació. Quina mena de seguretat obtenim els consumidors quan naveguem per la xarxa d’Internet? Ara per ara podria assegurar que cap ni una. Ens espien, ens controlen o ens vigilen? El peper que ha jugat Wikileaks en els últims mesos ha estat clau en el procés de la privadesa de la informació, pública, privada i personal.

Wikileaks, l’organització mediàtica internacional sense ànim de lucre que fa públic a través de la seva pàgina web tot un seguit d’informes anònims o documents filtrats, a més a més, preserva l’anonimat de les seves fonts. Quina mena de credibilitat hem de tenir davant una pàgina web que exposa a tota la població informacions absolutament confidencials i que no explicita les seves referències? És completament insultant saber que qualsevol dia uns hackers et poden entrar a la teva adreça de correu electrònic i filtrar segons quines informacions. Tot i que, si no ets cap personalitat destacada, un cap d’estat, amagues armament nuclear o tens intencions d’immolar-te per defensar la teva pàtria, segurament no et facin ni cas o ni tant sols els hi interessis.

Suposem però, que realment ets un home important i representatiu de la teva societat, ets conegut i gestiones grans informacions, dades i xifres amb les quals controles diverses entitats prou valorades per la població. Què has de pensar si de cop i volta surt a la llum una xarxa de ‘delinquents’ – si se’m permet aquesta expressió – que filtren informacions confidencials i no saps si ja consten de documents teus? Penso que tot aquest sistema ha provocat desconfiança, ha provocat dubtes i remordiments de consciència.

Però realment, quin dret tenen a posar-se als arxius secrets que pugui guardar El Pentàgon de Washington, per exemple? Publicar quines han estat les intencions d’EEUU per atacar Iraq o les negociacions amb altres països per establir aliances d’atac, només fa que generar despreci de la societat cap a la política. Una política que davant d’això, queda amb una mà al darrera i una al davant i calla. No poden dir-hi res al respecte perquè han estat ells els qui ho han ocultat, però, era necessari fer-ho públic d’aquesta manera?

S’ha de destacar que, Julian Assange, fundador de Wikileaks, ha estat molt llest i intel·ligent per saber gestionar cada una de les informacions que poseïa. O sinó, com és que no saben per on enganxar-lo per detenir-lo i acabar amb la publicació de tots aquests documents que encara ara, ell i tots els que té al darrera, segueixen filtrant? És trist que coneixent la suposada ‘justícia’ que hi ha al món, no es pugui jutjar un delicte així, o és que ja ens va bé que surtin a la llum segons quines informacions?

En tot cas, el que és evident i clar és que no som conscients que en qualsevol moment podem estar espiats, podem estar sotmesos a investigacions o fins i tot copiats i analitzats per ‘vés a saber qui’ que resta sota el nom de Wikileaks.

Marta Gómez Castellà. Gèneres d’opinió.

.

Més d’un centenar d’alumnes observen el periodisme de carrer

La vivència a Tunísia de Xavier Mas de Xaxàs, la més propera

El periodisme de carrer va ser el tema central de la jornada de dilluns 24, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El periodista de ‘La Vanguardia’, i professor de la mateixa casa, Xavier Mas de Xaxàs, va ser el protagonista durant la primera hora i mitja de la jornada a causa de la seva recent experiència a Tunísia com a enviat especial. Més d’un centenar d’alumnes se l’escoltaven atentament mentre Mas de Xaxàs explicava l’entrada, l’allotjament i els primers contactes i moviments que va fer al país. “El primer que vols fer, sempre és entendre el què està passant, però mai t’has de deixar portar pels sentiments i has d’estar molt alerta amb el que t’envolta per estar una mica per sobre del que succeeix”, explicava Mas de Xaxàs.

El periodista va centrar la seva intervenció en donar importància als contactes necessaris per viatjar com a enviat especial i en com aconseguir-ne de bons. “En el meu cas, les millors persones per donar-me contactes havien de ser els periodistes tunisians”, apuntava Mas de Xaxàs mentre encetava el tema de la comunicació immediata a través de les xarxes socials. El també professor anunciava la importància de “Facebook i Twitter com a mitjans de comunicació lliures i sense censures”. Ell mateix els va utilitzar per transmetre informació a l’instant, cosa que va aconseguir que centenars de persones el seguissin a través de les seves piulades.

Xavier Mas de Xaxàs va obrir un torn de preguntes als estudiants de periodisme que van preguntar per la incertesa del país i en com veu Europa tot el què està passant. “Ningú s’imaginava que tot això pogués anar tant ràpidament però és complicat saber si marcarà i serà un precedent per a la resta de països, tot i això, la gent del carrer està molt decebuda amb el poc recolzament que han rebut d’Europa”, responia Mas de Xaxàs a alguns dels seus alumnes.

La segona part de la jornada va anar marcada per la intervenció del cap d’Internacional de La Vanguardia, Plàcid García, i la corresponsal de Brussel·les, Teresa Carreras, tots dos també professors de la mateixa facultat. García va parlar del comportament del periodista en un país que no és el seu i del qual se n’ha de fer ‘especialista’ per uns dies, uns mesos o uns anys. “No hem de ser especialistes de la regió o país que ens ha tocat, sinó que hem d’adquirir comportaments com per exemple ser molt espavilat per moure’s i estar atent i escriure ràpid, clar i de forma atractiva”, assenyalava. Plàcid García va voler acabar fent una reflexió del periodisme en general: “El que es viu en aquesta professió és com fer l’amor, no es pot explicar i sempre has de donar tot el que reps”.

Per la seva banda, Teresa Carreras, va centrar el seu discurs en la decepció que li ha causat Europa, afirmant que “va massa poc a poc perquè te massa burocràcia i s’ha quedat amb una estructura vella”.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

Francesc Burguet, autor de ‘Las trampas de los periodistas’ sosté la teoria que l’objectivitat no existeix. Ho fa afirmant oracions com la següent: “L’objectivitat consisteix en dissimular qualsevol rastre de subjectivitat, és a dir, que la supressió de qualsevol indici objectiu de subjectivitat permet certificar una suposada objectivitat de la informació”[1].

Des del meu punt de vista, i confirmant la teoria de Burguet, penso que la objectivitat no existeix. Per quin motiu? Doncs perquè essent subjectes no podem fer informació objectiva dels fets en tant que som subjectes, reitero. O és que quan nosaltres observem una cosa no ens estem deixant d’observar-ne moltes més? O és que quan s’explica una situació no l’expliquem tal i com nosaltres creiem que és? Arribats a aquest punt, considero oportú parlar de la ‘interpretació’ dels fets i la ‘intencionalitat’ d’aquests. Una periodista davant una situació, interpreta el què ella creu que està passant o succeint i ho escriu basant-se en la seva interpretació d’una manera intencional. No pot ser que escrigui de forma objectiva i no intencional en tan que ella està escrivint el què ella ha interpretat subjectivament de la situació i ha escrit de forma intencionada. “En qualsevol cas, només es podria ser intencionadament no intencionat, si se’ns permet la paradoxa”[2].

El periodista i professor, a més, fa una clara distinció entre els diferents gèneres periodístics. Burguet afirma que el problema del periodisme no és l’opinió, sinó la informació, i ho fa explicant al llarg de tot el llibre que, l’opinió, com que va encapçalada d’aquest títol, tots sabem que darrere el text hi ha una persona escrivint i que per tant ens està explicant el seu punt de vista. Pel que fa a la informació, la majoria de gent no té clar que hi hagi una persona, un periodista, que estigui escrivint darrere el text perquè queda ocultat. No hi ha un periodista que escriu les notícies i les informacions? I tant! Com és que ens creiem que el que s’escriu com a ‘notícia’ ha anat ‘estrictament d’aquella manera’ i el que s’escriu sota el títol ‘opinió’ és tant sols un punt de vista? Perquè ens ho han fet creure que és així, però som subjectes i no podem fer informació objectiva en tan que els nostres sentits són els què són i conseqüentment les informacions acaben esdevenint per força, punts de vista del periodista.

A través de la informació, seguint la línia de la reflexió, podem ser enganyats i manipulats d’una manera més implícita que no pas mitjançant l’opinió en què podem ser-ho de forma totalment explícita.

M’agradaria acabar parlant del que sí que pot ser objectiu en la informació i això en són les dades i les xifres. Tal i com explica Burguet “que les dades de la informació siguin objectives, certes, no garantitza que la informació sigui veraç, o dit d’una altra manera, no impedeix que la informació no pugui enganyar”[3]. Les dades i xifres han de ser certes en tan que o hi ha un mort o no n’hi ha cap, o han caigut tres arbres o no n’ha caigut cap, per exemple.

I tornant a la reflexió del principi on l’autor afirmava que l’objectivitat consisteix en dissimular el rastre de la subjectivitat, penso que té tota la raó. La subjectivitat ha d’emmascarar l’opinió del periodista d’una manera molt discreta, cosa que no implica que no hi sigui.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

“L’estil és el públic,
i el públic ens farà poc cas”

.

Lluís Pastor va protagonitzar la conferència sobre la ‘Comunicació Sexy’ el passat dimecres 3, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Més de 150 alumnes van assistir a la conferència la qual va tractar temes com la persuasió dual i la transmissió dels missatges
als mitjans de comuniació.

‘Comunicació Sexy: Claus conscients i inconscients per a persuadir’. Aquest és el títol de la conferència que es va celebrar aquest passat dimecres 3, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A càrrec de Lluís Pastor, la conferència va ser seguida per uns 150 estudiants que varen poder descobrir la importància que té la difusió d’un missatge en la premsa, així com la curiosa transmissió de la informació per part dels mitjans de comunicació. “Per orientar la comprensió i provocar emocions –afirmava Lluís Pastor– la comunicació inconscient és clau”.

LLUÍS PASTOR DURANT LA CONFERÈNCIA, DIMECRES 3. / M.GÓMEZ

Pastor va parar especial atenció a la capacitat que té el cervell per prendre decisions tant racionals com irracionals, parlant d’aquesta manera de la ‘persuasió dual’ que va voler lligar amb l’empatia i la familiaritat dels elements que ens envolten.

El professor de comunicació va voler concloure la conferència deixant clar que “l’estil és el públic i el públic ens farà poc cas” perquè “la gent procura per si mateixa i no pels altres”.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en Premsa.

Com transmeten la informació els mitjans de comunicació per tal que els lectors tinguin una visió i interpretació adequada de les notícies? Una pregunta difícil de respondre de cop, però senzilla per analitzar mica en mica.

Els mitjans de comunicació transmeten la informació com els hi marquen. Qui? Els de sobre, els que manen. O és que algú encara no s’ha adonat que la majoria de notícies reben censura? «Fes una notícia sobre això i enfoca-la d’aquesta manera» ordenen sovint. D’això se’n diu ‘explicació objectiva dels fets’? Partim que la objectivitat no existeix. No podem, ni podrem mai, trobar una informació objectiva en tant que l’ha escrit un subjecte, tots ho sabem. Però d’aquí, a que ens enfoquin la notícia abans de ser escrita…

La visió que tenen els lectors, oients o espectadors, no sempre és la mateixa, evidentment. Cadascú té la seva, però depenent de l’enfocament de la informació que hagi donat el periodista, s’interpretarà d’una manera o una altra. Manipulació? Potser guia del lector davant el món. Els mitjans influeixen? Està claríssim que els mitjans de comunicació avui en dia tenen les regnes de la informació. Poden fer tombar pràcticament qualsevol cosa o, a l’inversa, realçar-ne d’altres.

Què és una interpretació adequada d’una notícia? Existeix la bona o la mala interpretació? Jo crec que no. Si parlem que cada persona té la seva interpretació, no podem afirmar que sigui bona o dolenta, adequada o inexacte. Una interpretació, com la mateixa paraula afirma, és l’explicació del significat de quelcom, i, com el Document d’Identitat propi de cada ciutadà, personal, tot i que transferible, aquesta sí.

Tornem a la pregunta inicial d’aquesta reflexió, com transmeten la informació els mitjans de comunicació per tal que els lectors tinguin una visió i interpretació adequada de les notícies? Jo crec que d’una manera molt humil: emmascarant l’opinió del periodista redactor i adequant el vocabulari per tal que sigui una informació molt propera, coneguda però sorprenent.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

El periodista Toni Cruanyes, cap de la Secció Internacional de TV3 i exdirector en funcions del diari Avui, ha vingut avui dimecres a compartir amb nosaltres la seva experiència professional en corresponsalies d’arreu del món.

Davant d’un públic entusiasmat per les seves paraules, el periodista català, ha explicat que dur és ser cap d’Internacional en una televisió pública on (més…)