‘Le Potage’, la distracció de la rutina
.
Mataró no es vincula totalment amb el món còmic
tot i tenir revistes amb potència
La revista mataronina ‘Le Potage’ segueix amb força dins el mercat del còmic des de fa més de tres anys. Nominada enguany com a millor revista espanyola del Saló del Còmic de Barcelona compta amb més d’una vintena de col·laboradors i dibuixants. Què pretenen? Establir el còmic com una nova forma de distracció de la rutina i desmentir el ja clàssic ‘és per a nens’. Tot i que a Mataró la lectura de còmics no acaba d’arrelar, ‘Le Potage’ segueix lluitant amb la perspectiva d’augmentar la tirada d’exemplars.
‘Le Potage’, la primera revista mensual gratuïta de còmics a Mataró i rodalies, arriba als seus tres anys i mig de vida amb més d’una vintena de col·laboradors al darrera. Amb l’objectiu d’omplir el buit existent d’humor a la premsa gratuïta actual, ‘Le Potage’ ja ha estat nominada com a la millor revista espanyola del Saló del Còmic de Barcelona en la darrera edició d’aquest 2010. “Estem molt contents i satisfets per aquesta nominació, tot això ens dóna ressò i renom en tot el món del còmic”, explica David Alcalá (DAC).
Es tracta d’una revista de trenta-dues pàgines que, repartida en seccions pels diferents dibuixants, expliquen diverses anècdotes, sobretot de la vida quotidiana que poden fer més riure al lector. No obstant això, en busca de no perdre el fil de l’actualitat la portada de ‘Le Potage’ sempre intenta tractar un tema vigent als mitjans de comunicació. Tot i no estar destinada a un públic concret, els propis dibuixants consideren que hi ha vinyetes no aptes per als més menuts, tot i que afirmen que “cada vegada els més petits en saben més” i que per tant “depèn de l’educació que hagin rebut a casa i com de madurs siguin mentalment cada un d’ells”.
Nascuda l’abril del 2007, ‘Le Potage’ ja compta amb quatre col·laboradors i patrocinadors fidels: La llibreria Robafaves, l’Associació de veïns Via Europa – Nou Parc Central, Advocats i consultors In Dubio i LTKR professionals en llum i so.
Els inicis
Començar un nou projecte sempre és complicat i més, fer-ho amb persones que tot just acabes de conèixer. Els fundadors de ‘Le Potage’, Aron Castro (ARN) i Francesc Xavier Escarmís (FX), “van ser els responsables de fer possible aquesta revista posant els primers 10 euros”, explica Francisco de Paco, actual dibuixant a ‘Le Potage’ i també impulsor de la revista.
Els primers que es van conèixer però, i que per tant els que van tirar endavant la idea de crear una nova revista, van ser ‘Los Cusinos’, Francisco de Paco (Kiko Cusino) i Manel López (Manel Cusino o The Yellow Kid) amb David Alcalá, altrament anomenat DAC. Tots ells, sigui amb el nom artístic o no, van trobar-se a la celebració de la XXXI edició del Llibre Gegant de Contes l’any 2007, que té lloc cada any a la Plaça Santa Anna de Mataró en motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi. Ells en van ser, els que van impulsar i donar força al projecte de la creació de la revista ‘Le Potage’.
Els dibuixants de còmics
Un cop el projecte de tirar endavant la revista ‘Le Potage’ semblava que podia tenir futur i treure’n els seus fruits, es plantejà editar el primer número. Per així fer-ho possible, “vam haver de posar-nos a buscar dibuixants perquè no ho podíem fer sols”, afirma Kiko Cusino. Tot i que el ‘número zero’ va sortir “pràcticament tot fet per nosaltres”, expressa DAC, “ràpidament vam aconseguir 12 col·laboradors com la Carolina, la Tamara i la Míriam”. El moment amb més dibuixants però, va ser l’any 2009 quan van tenir fins a 25 col·laboradors, entre ells, dibuixants de l’Argentina, Extremadura o La Coruña. Tots ells, treballen des de casa dibuixant les seves tires i vinyetes. Més tard, serà escanejat i editat per ordinador per tal de poder enviar a la impremta la revista i poder-la distribuir. Una impremta que actualment està a Madrid i que per tema de reducció de costos fa viable la publicació de ‘Le Potage’.
Anunciants i subvencions
‘Le Potage’ des d’un principi ha estat sempre una revista sense ànim de lucre, formada per col·laboradors i tots aquells que hi volguessin participar. No obstant això, per dur a terme la impressió i edició d’aquesta, cal una inversió i una subvenció important que sovint porta de cap a més d’un dels dibuixants. “A partir del primer número ens vam adonar que necessitàvem patrocinadors i anunciants per pagar tot el què ens costava la revista”, explica Kiko Cusino, “vam sortir amb el primer exemplar sota el braç, encara dins d’una carpeta sense enquadernar, i el vam anar ensenyant a tots els establiments que trobàvem i que pensàvem que ens podrien donar un cop de mà”. Gràcies al compromís dels anunciants, en la primera tirada ja es van repartir 500 exemplars.
Poc després de la fundació de la revista, es va crear ‘l’Associació comiquera Le Potage’ com a entitat, la qual va rebre subvenció el primer any. Les retallades de subvencions per part de l’Ajuntament com a conseqüència de la crisi va fer que aquesta associació quedés totalment a l’ombra, segons asseguren els mateixos impulsors de la revista: “Actualment no rebem cap mena d’ajuda per part de l’Ajuntament, al contrari, ens tanquen les portes cada vegada que volem fer alguna cosa”.
A Mataró no hi ha tradició
Hi ha ciutats que el còmic, sigui per tradició o no, ha arrelat més que a altres. La distribució d’aquesta revista mensual gratuïta de còmics és bastant àmplia. Comença per Mataró, passant per Argentona, Badalona, Granollers, Santa Coloma de Gramenet i acaba per Barcelona. Amb tant sols tres anys i mig ‘Le Potage’ està aconseguint èxit dins del món del còmic i cada vegada més en té més demanda. A Mataró però, sembla que la lectura de còmics encara costa bastant i tot i que en general és complicat, segons els mateixos dibuixants de la revista, ells són pacients i volen difondre un missatge engrescador a la població per tal d’animar a la gent a llegir-los per distreure’s de la rutina i dinàmica quotidiana.
La televisió, referent
Cada un dels dibuixants té els seus ídols en el món del còmic i les seves influències en el seu dibuix. Kiko Cusino per exemple, explica que ell és molt de ‘El Víbora’ o ‘Macoqui’ i que ja de ben jovenet feia el seu còmic, l’imprimia i el venia als seus amics de l’institut. Va ser a partir d’aquell moment que va veure que els seus dibuixos agradaven als altres i va plantejar-se que podria tirar endavant i endinsar-se en tot el món del còmic. DAC, en canvi, està influenciat directament pels dibuixos animats de la televisió i pel món del Manga japonès amb les tan conegudes sèries ‘Bola de Drac’, ‘Viki el Viking’ o ‘El Doctor Slump’. “A mi el Manga de ben petit em va impactar molt perquè encenies la televisió i tot era diferent, veure una nena que tocava les caques i es girava el cap, no era normal”, explica DAC recordant com va començar a dibuixar.
Qüestió d’idioma
‘Le Potage’ és una revista que no s’ha especialitzat en un idioma concret. Escriu tant en català com en castellà depenent de cada un dels col·laboradors i dibuixants, és a dir, dins de la mateixa revista, s’hi poden incloure vinyetes on les seves explicacions, les seves bafarades i les seves expressions siguin escrites íntegrament en català. Evidentment també pot ser a la inversa, tal i com fan els col·laboradors d’arreu de l’estat espanyol, que escriuen en castellà. “Si tinguéssim diners faríem dues edicions, de moment no li donem importància”, explica Kiko Cusino.
‘Els còmics són per a nens’
Si parlem de còmics i dibuixos, amb els qui primer pensem que pot agradar són als més menuts. Sovint però, no es té en compte que no sempre és així i que existeixen còmics per a adults. “Aquesta concepció de ‘els còmics són per a nens’ que tothom creu, s’ha de canviar”, reflexiona Kiko Cusino. “Molts adults pensen que com que es tracta de dibuixos ja no és per a ells i s’equivoquen”, afirmen els dibuixants. En la revista ‘Le Potage’ hi col·laboren nens des de 8 anys fins a passats els trenta cinc i tots ells tenen clar que ‘no es tracta d’un producte exclusivament infantil’.
M.Gómez
