El camí per ser patrimonials
.
La festa de Les Santes de Mataró
ha rebut enguany el reconeixement
màxim per part de la Generalitat
.
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat va publicar l’any 2006 un Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya en el que s’inscriuen festes d’arreu del país. Mataró va demanar que la seva festa major formés part del Catàleg, i aquest estiu ha estat declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Les festes majors són sinònim de diversió i d’alegria, i potser també d’una certa mirada al passat, recordant moments especials i anècdotes viscudes per aquestes dates en anys anteriors. A Mataró, la festa de Les Santes – anomenada així per les patrones de la ciutat, les santes Juliana i Semproniana, que s’escau el 27 de juliol – és viscuda molt intensament per milers de ciutadans, orgullosos ara més que mai de la seva festa major, després que, pocs dies abans d’iniciar-se els actes, se sabés que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya la declarava Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
.
FAMÍLIA ROBAFAVES DAVANT L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, SANTES 2010. / M.GÓMEZ
Una festa major es pot viure des de dins o des de fora; es pot ser portador d’una figura, músic de la comparsa, col·laborar amb l’equip de suport… o espectador. Potser una de les claus per a que Les Santes hagin estat catalogades com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional és que d’espectadors any rere any n’hi ha molts, però de portadors, músics o col·laboradors tampoc en falten – per convertir-se en portador d’una figura poden transcórrer uns quants estius entre el moment de la inscripció i quan finalment la persona pot entrar al nan o gegant. I tant els que hi col·laboren intensament com els que la segueixen des de fora, demostren estimar la festa i respectar les seves litúrgies. No en va, la catalogació ha estat per al conjunt de la festa, però a més hi ha hagut un reconeixement particular a alguns dels elements que la conformen, com el ritual de les dormides de gegants, els mateixos Gegants de Mataró amb els nans – la família Robafaves – i la Missa de Glòria, escrita l’any 1848 per Mossèn Blanch. El director del centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, considera que “la singularitat de la Festa Major de Mataró és que parteix d’un fet religiós que permet reinventar un acte litúrgic en una festa, i la festa vol una atenció permanent i que la gent se l’estimi”.
L’aspiració d’aquesta catalogació no s’havia fet pública, i per tant pocs ciutadans n’eren coneixedors. L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, saben que ha estat un camí llarg. Què significa estar catalogat? La Generalitat de Catalunya va crear, fa quatre anys, un Catàleg del Patrimoni Festiu a nivell nacional que, a través del Decret 389/2006, inscriu festes, manifestacions i celebracions comunitàries, així com també els elements festius actuals d’arreu de Catalunya. Des de l’Ajuntament de la ciutat es va creure convenient començar a fer recerca de tota la documentació per poder demanar aquest guardó. “Ens demanaven documentació, vigència i vitalitat, però aquestes últimes ja les tenim, així que vam haver de fer recerca per aconseguir tots els arxius històrics de la festa des de 1977”, explica Penedès mentre recorda que tots els passos van començar la tardor del 2009.
.
AMBIENT MATARONÍ DURANT LA GEGANTADA, SANTES 2010. / M.GÓMEZ
Tradicional o patrimonial?
En una primera resposta del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat es van declarar Les Santes com a Festa Tradicional d’Interès Nacional i en van destacar la família Robafaves i la Missa de Mossèn Blanch com a elements singulars. “Arribats a aquest punt, vam creure convenient presentar al·legacions”, afegeix el president de l’IMAC. (més…)
