Ryszard Kapuscinsky, autor de “Los cínicos no sirven para éste oficio”, sosté la teoria que qualsevol periodista és necessari que sigui escèptic, realista i prudent deixant de banda el cinisme que avui en dia s’estén en tot el món periodístic.

Uns menteixen sense miraments, altres desconfien de tot, qui té la raó? Qui actua correctament? Això és el que ens planteja l’autor, la tesi central de l’argument, a través d’una entrevista. Des del meu punt de vista s’hauria de trobar un equilibri entre els dos pols i no decantar-se del tot com sí que ho fa el polonès, defensant que qualsevol periodista ha de ser “èticament correcte” davant de qualsevol situació. Penso que no cal ser blanc o negre, ser mentider o desconfiat, cal ser un color gris i un bon observador per captar qualsevol element ja pugui ser cert o fals.

En un moment del llibre, Kapuscinsky cita els elements més importants per a ser un bon periodista: el sacrifici d’una part de nosaltres mateixos, la profundització en els nostres coneixements i la no consideració de la professió com a mitjà per a enriquir-se. Primer de tot, qui no sacrifica una part de si mateix en la feina? Pràcticament ens és obligat! El que sí que és cert és que en el món del periodisme s’ha d’estar molt atent en tot, ja estiguis o no en horari laboral. Segon, si treballes i no aprens, la feina no t’aporta res. En el moment en què t’estanques, malament rai! La vida està feta per aprendre dia rere dia sinó, quina gràcia tindria? Mai se sap prou de res. I tercer i últim, cal que sempre pensem en els diners quan treballem? En època de crisi pràcticament és absolutament necessari, sí, però no penso que hagi de ser un principi essencial de cara a triar una feia o ser més eficient o menys.

Estic d’acord amb Kapuscinsky quan afirma i titula aquest llibre dient que els cínics, tots aquells que menteixen sense cap mena de remordiment, no serveixen per a ser periodistes. Els periodistes interpreten el que veuen i poden “ocultar la veritat” en determinades situacions, però no menteixen, reitero: interpreten.

M’agradaria concloure aquesta ressenya amb una frase que inclou el llibre, la qual penso que té molta raó: “És un error escriure sobre algú amb qui no has compartit un tram de la teva vida”. Si escrius sobre un llibre que no has llegit mai, pots passar desapercebut i fer creure que sí que ho has fet. Si escrius sobre una persona amb qui no has compartit temps, somriures, alegries, plors i tristeses, no cal que tiris endavant. No vas enlloc. No coneixes res.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

El programa Més que lletres! de Gràcia TV els presenta el resultat d’un anàlisi de tres productes audiovisuals:

Aquest anàlisi ha estat possible gràcies al tractament acurat dels productes que a continuació es veuràn detallats. Als anàlisis sonors s’han tractat les pauses, representades amb /, // o /// segons la seva durada, amb paraules en negreta, segons la intensitat de la locució o en paraules amb cursiva segons la rapidesa de la lectura del text en el moment de la gravació.

En primer lloc tenim un text radiofònic de l’informatiu migdia a Catalunya Informació locutat per la Victòria Vilaplana el dia 12 de maig del 2010. L’anàlisi sonor és aquest:

Jose Luís Rodríguez Zapatero ha posat damunt la taula les cartes / amb les quals / pensa reduir / urgentment l’elevat dèficit / públic de l’estat // I no són mesures qualsevol // el President Espanyol ha anunciat retallades // IMMINENTS que afectaran funcionaris i pensionistes // que condicionaran la inversió pública i el creixement econòmic del país // i que també suposaran l’eliminació d’una de les ajudes estrella del govern / socialista / el xec nadó // Un paquet de mesures que l’oposició rebutja / i que pels sindicats representa el / trencament del pacte social. Fixem-nos / primer en el detall d’aquestes mesures // Ens les explica la Txell Feixas des del Congrés on s’ha debatut el pla d’ajut / Bon dia Txell. Hola, bon dia /// Són nou / les mesures en què s’ha de reduir / un punt i mig addicional al dèficit públic / En euros / quinze mil milions. / El govern passa les tisores pel sector públic / retalla un cinc per cent de mitjana // el sou dels funcionaris aquest any per congelar-los al pròxim / i el rebaixa un quinze // pels membres del govern // Congela les pensions l’any vinent / exceptuant les no contributives / i les mínimes [...]

Per a poder-lo escoltar, clica al següent enllaç.

En segon lloc trobem un gag final del programa Crackòvia del dia 3 de maig del 2010, programa setmanal d’esports emès per TV3 cada dilluns a les 21:45. A continuació, l’anàlisi sonor:

Johan Cruyff: (llegint en veu alta el que escriu a l’ordinador) “y,/ es por eso que,/ el gol/ que falló/ el jugador/ del/ ‘Osasuno’// lo hubiera/ marcado/ hasta/ un mono/ borracho con los ojos/ vendados/ y/ pinzas de tender la ropa/ en los/ pezones”./ Punto final/// (agafa l’estetoscopi i l’utilitza amb l’ordinador portàtil).
Carles Rexach: Uuh! Johan…// però què estàs fent?!
J.C.: ¡Ssshht!/ ‘Charlio’/, quiero saber/ si mi ordenador tiene virus.
C.R.: Baahh! Però Johan, això no es mira així,/ l’has de portar a l’informàtic.
J.C.: ¡¡Cállate ‘Charlio’!!// (l’ordinador esternuda).
Tranquilo,/ es sólo un constipado…/// (l’ordinador torna a esternudar, i en Johan li sona els mocs amb un mocador)
Un día de reposo…// ¡y curado!///
Muy bien Charly,/ ¿por qué llegas tan tarde?
C.R.: Perdona Johan, però es que vinc d’una reunió amb el Sandro Rosell.
J.C.: ¡¿Cómo?!/ ¡¿Que te has reunido con el enemigo…?!
C.R.: Sí!/ I no només això…/ sinó que a més a més he pensat donar-li suport en la campanya electoral.

Per a poder-lo visualitzar, clica al següent enllaç.

I per últim, un documental de la Nathional Geographic sobre l’origen de l’ésser humà. El fragment tractat és al minut 2’50 i el seu anàlisi sonor n’és aquest:

Entre los cientos de criaturas halladas enterradas en cuevas como esta // se encuentran los fósiles de tres de los primeros miembros de nuestro árbol genealógico // Uno de ellos / es nuestro antepasado directo / el primer homo sapiens // Caminó por las llanuras de África hace unos doscientos mil años // Sin embargo / no es la primera criatura que muestra rasgos humanos // Los yacimientos arqueológicos de África contienen los restos de otras dos especies con características humanas /// Esta es la historia de tres seres muy distintos / con un rasgo en común. Los tres comparten al menos / una señal de que son humanos // Pero no se trata de un romance histórico / es un relato sangriento y violento // porque sólo una de estas criaturas es nuestra antepasada / sólo una sobrevivirá para convertirse en el hombre moderno // Vamos a conocer a los sospechosos no habituales.

Per a poder-lo visualitzar, clica al següent enllaç.

Per a poder visualitzar el treball sencer. Accedeix a aquest enllaç. Anàlisi de tres productes audiovisuals

Marta Gómez, Rubén Escobar, Ana Pruna i Rubén Moreno. Grup 51.

TEXT 1

Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia trobaràs tot el regne animal. La millor obra del món per què tota la família aprengui a conèixer i a estimar els animals. 21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars. Primera entrega diumenge 5 per només 50 cèntims amb La Vanguardia.

Es tracta d’un anunci publicitari on es comunica la venda d’una enciclopèdia sobre el regne animal del National Geogràfic a la Vanguàrdia. Dirigit a un públic lector i interessat en documentals de fauna i flora així com de fotografia. Fent referència a la redacció, la utilització de frases concises i amb molta informació, com per exemple la frase “21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars”, és una opció adequada per a la locució ja que en un anunci cal aportar moltes dades en poc temps. D’aquesta manera pensem que alhora de transmetre el missatge és més perceptible i arriba d’una manera més clara a l’oient. Intenten establir una relació seductora, d’atraure, ja que inclouen termes que magnifiquen el pes del missatges com ara “espectacular” o “estimar els animals” entre d’altres.

La funció d’aquest anunci és principalment persuadir i estimular a l’espectador per tal que aquest acudeixi a comprar el que s’està oferint. Per això és necessari una veu comunicadora i una redundància adequada on es recordi les dades més importants, mantenint així, el referent.

Aquest anunci pensem que ha estat elaborat per ser emès en mitjans audiovisuals com la ràdio o la televisió ja que en premsa no produiria el mateix sex appeal que si una veu en off transmet el missatge amb contundència i claredat.

Pel que fa a la macroestructura de la redacció del text creiem que han seguit els objectius bàsics d’un discurs publicitari ja que han transmès en primer lloc l’oferta especifica, és a dir, la venda de l’enciclopèdia. Seguidament hi ha una descripció atractiva del producte i es finalitza amb un reforç argumental per estimular al lector o receptor, recordant el diari on es trobarà l’enciclopèdia, La Vanguardia. D’altra banda, creiem que no compleix les expectatives que s’afirmen en una cita de la pàgina 49 del llibre Redacción y Locución en Medios Audiovisuales, la qual diu: “La creatividad, es indiscutiblemente, una de las habilidades a desarrollar a la hora de redactar textos publicitarios, pues la originalidad y la innovación pueden ser la garantía del éxito de una campaña publicitaria”. El text pensem que no és suficientment creatiu ja que sembla molt simple i de poca càrrega imaginativa.

La microestructura pensem que està ben trobada ja que s’intenta fer frases simples amb paraules d’un registre estàndard i entenedor per a l’oient. Sintàcticament és correcte ja que no hi ha un abús clar de les subordinades i es fan composicions oracionals Subjecte-Verb-Complement.

TEXT 2

Veu 1

Aquest matí (…) els estudiants anti-Bolonya han ocupat un dels edificis del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha passat després que s’hagi acabat la manifestació d’aquest matí pel centre de la ciutat contra el Pla Bolonya que ha d’homologar totes les ensenyances universitàries dels països socis de la Unió Europea. (presenta la persona destacada al lloc dels fets)

Veu 2

Uns cinc-cents estudiants estan fent un dinar popular a l’edifici del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i la seva intenció és quedar-s’hi tot i que, diuen, que ho decidiran en assemblea oficialment. Des de l’associació d’estudiants progressistes, l’Aleix ens explicava que demanen concrecions i no debats estèrils als rectors.

Veu 3

Amb aquesta manifestació i ocupació volem indicar solament això, que, des del respecte, que el debat encara està obert perquè les propostes de diàleg no s’han transformat en mesures concretes.

Veu 2

La ocupació al Campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra s’ha fet a l’acabar la manifestació anti Bolonya que s’ha fet sense incidents, aquest migdia, pels carrers de Barcelona. (comiat)

Aquest text és un exemple clar d’una notícia d’informatiu ja pugui ser per ràdio o televisió i on hi intervenen diverses persones: veu 1, veu 2 i veu 3. Si és per ràdio suposem que la veu 1 està als estudis, la veu 2 és una connexió en directe o el cap de secció i la veu 3 pot, o no, estar gravada. Si es tractés de televisió seria clar que la veu número 1 seria el/la presentador(a) que, com a la ràdio, estaria als estudis, la veu 2 també seria una connexió en directe o el cap de secció que també seria als estudis, com els esports a TV3 per exemple i la veu 3 unes declaracions juntament amb la veu 2. Totes aquestes conclusions les hem extret analitzant el text.

Pel que fa a la veu 1 es nota que el text el té preparat ja sigui amb paper o a través del teleprompter perquè les frases són ben elaborades i entenedores, potser massa llargues. Té un punt d’improvisació tant al principi com al final de la seva intervenció que estem convençuts que canviaria la seva forma d’explicar. La veu 2 deixa impremta que no està llegint res i ho fa a través de frases curtes i simples que creiem que porta molt ben preparades. La veu número 3 deixa en evidència que no és comunicador perquè es repeteix i fa una sola frase, amb moltes pauses i molta informació. Un element a destacar i on es veu aquesta manca de domini comunicatiu d’aquesta última veu potser seria: “[...]volem indicar solament això, que des del respecte, que el debat encara està obert [...]”.

La funció d’aquesta notícia és òbviament informar a la població d’uns fets concrets, adreçant-se així a un públic molt ampli i divers.  El fet que hi intervingui més d’una persona en la presentació i explicació de la notícia és molt més agradable per l’oient, encara que més car per el mitjà, ja que percep la certesa del que se li està dient. El missatge es transmet amb molta més fluïdesa i naturalitat.

La macroestructura que presenta la redacció d’aquest text està molt ben elaborada i pensada. La veu 1 explica els fets i respon les preguntes principals del què, el qui i l’on mentre que la veu 2 juntament amb la 3 donen detalls del perquè, el com i el quan. Ajustant-se a les característiques ideals de la macroestructura és la mateixa veu 2 qui tanca la peça i fa una redundància clara i concisa.

Pel que fa a la microestructura que hem mig comentat al principi de tot, pensem que s’adequa bé a la percepció sonora tot i que hi ha un moment en què, per exemple la veu 1, es fan frases molt llargues: “Ha passat després que s’hagi acabat la manifestació d’aquest matí pel centre de la ciutat contra el Pla Bolonya que ha d’homologar totes les ensenyances universitàries dels països socis de la Unió Europea”.

TEXT 3

Bon dia són les vuit!

Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.

A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de responsabilitat. Eduardo Zaplana al Partit Popular, Imma Mayol a Iniciativa. També hi ha gent que pensa quedar-se al seu càrrec com és el cas de Carod Rovira, de seguida explicarem tot plegat.

Mentrestant està creixent el debat entorn a una mesura de que va parlar el president Montilla abans d’ahir al Parlament. De la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, captada a la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha oposició a la zona, alguns creuen que els treballs ja han començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el començament de l’obra civil. Artur Mas hi carrega frontalment, diu fins i tot que la manera en que estaria fent això el govern li recorda la dictadura per allò dels silencis. De manera que ens haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si pot fer-ho. Hi ha alguns diaris aquest mati que diuen que això seria competència del govern central, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern pugui aclarir exactament què és el que està passant o què és el que hi pensa fer.

Que tot està caríssim no cal que ens ho digui l’IPC però, es clar, és una referència imprescindible i ahir vàrem saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no s’havien enfilat tant. I el barril de petroli està tan car que el vicepresident Solbes ha reconegut que no pot frenar els preus.

Aquest migdia a partir de la una un sorteig. El Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts de final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers entrenaments de la Fórmula 1 a Austràlia, Hamilton ha dominat i Alonso ha fet tretzè. Són entrenaments lliures.

És divendres, (…) Aquestes són les notícies del matí.

Aquesta redacció no sembla està pensada per ser locutada ni publicada en cap mitjà. Es tracta d’un text radiofònic on es presenten els titulars de l’informatiu. Creiem que per televisió seria apropiat si s’utilitzéssin menys frases. En televisió, gràcies a la transmissió d’imatges, no cal donar tanta informació a través de la veu en off. En premsa no s’admet aquest format de text, la notícia és complerta.

La manera en què està redactat el text no afavoreix la locució espontània i natural que conseqüentment hauria de produir. Manca de claredat, de simplicitat, fins i tot, inclou frases amb un grau de dificultat comprensiva molt elevat. Com diu en la pàgina 44 del llibre Redacción y Locución en Medios Audiovisuales: “El objetivo de los textos informativos, dar a conocer unos hechos reales, implica una muy cuidada organización de los contenidos”. Clarament, aquesta cita no es compleix ja que les idees del text que es volen dir estan molt desordenades.

A priori la funció d’aquesta presentació és introduir i informar a l’oient del que després, al cap de pocs moments, escoltarà a l’informatiu. Dirigit a un target molt variat, ja que els informatius poden ser de gran interès des de joves fins a adults, s’intenta informar d’una manera concisa cosa que no aconsegueix per manca de cohesió entre titular i titular. Un exemple molt clar el trobem al inici del text, quan afirma: “Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams”.

La macroestructura, contràriament a la microestructura, està ben buscada ja que s’intenta seguir les pautes de plantejament, nus i desenllaç. En el plantejament es fa una introducció de l’informatiu fent una salutació cordial i citant dos esdeveniments significatius del dia.  En el nus s’intenta explicar les idees fonamentals de les notícies del dia amb molt de descontrol. Pel que fa al tancament es recorda la franja horària en què s’està emetent l’abans informatiu i es dona pas a l’explicació detallada de cada una de les notícies. No obstant, hi ha un excés de dades que l’oient no pot retenir i, segons la frase “La información debe emitirse con los datos suficientes que ayuden a situar una información, sin hurtar lo necesario y sin aportar un exceso de datos que el oyente no pueda retener” de la pàgina 38 del llibre Redacción y Locución en Medios Audiovisuales, això no deuria ser així.

La microestructura d’aquest text no és afí amb el que hauria de ser. Per què? Doncs perquè hi ha frases molt enrevessades i lèxicament complicades, com ara “Que tot està claríssim no cal que ens ho digui l’IPC però, és clar, és una referència imprescindible i ahir vàrem saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit un 4,4 per cent.” Com es veu també en aquesta frase no es segueixen les pautes de simplicitat requerides en una microestructura. L’eficàcia del missatge no és adequada ja que la comprensibilitat del text no és gens fàcil. A causa del desordre gramatical i de la falta de concordança entre frase i frase el missatge no arriba a l’oient tal i com hauria de ser. També pensem que no s’utilitzen els signes de puntuació adequats per fer les pauses correctes alhora de locutar i no s’han teclejat les paraules adequades alhora de sil·labejar-les posteriorment.

TEXT 4

L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937. Andreu Nin tenia 45 anys. De ben jove havia renunciat a ser mestre al Vendrell, on va néixer, atret per les grans convulsions socials que vivia la Barcelona de començaments de segle. La Revolució Russa el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un dels líders del moviment obrer internacional. Però quan Nin va veure que la utopia marxista era traïda, va tornar als seus orígens. I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van arribar els seus perseguidors. Per fer-li pagar cara la dissidència.

Aquesta redacció és un bon exemple de text elaborat per ser locutat. Alhora de la pronunciació, les pauses i els signes de puntuació són els adequats ja que quan llegeixes el text no t’ofegues i tens un temps òptim per respirar entre oració i oració. Cal dir que ens ha semblat que pot afavorir una locució espontània i natural donada la bona combinació de frases curtes i frases llargues, tal i com en una situació prototípica de diàleg entre dos subjectes.

Fent referència a la funció, es veu clar que aquest text té una finalitat bàsicament informativa ja que està explicant dades històriques i bibliogràfiques de l’ex-dirigent del POUM, Andreu Nin. Tot i l’ampli ventall de públic al que es pot adreçar, creiem que pot anar directament per a un tarjet més jove, ja que els nouvinguts no tenen coneixement del què va passar en aquells anys durant la guerra civil espanyola. A més, pensem que intenta establir amb el destinatari una relació de trasllat. Què vol dir això? Vol dir que aquest text intenta traslladar a l’oient a l’època perquè així pugui conèixer d’una manera més presencial la situació històrica d’aquell període.

Des d’un punt de vista analític, creiem que és un text que es pot adequar força bé tant a ràdio, com a televisió o premsa. Per què? Doncs perquè la claredat i senzillesa de la redacció és prou concisa i entenedora perquè pugui ser llegida o escoltada en un mitjà escrit o oral/visual respectivament.

D’altra banda, tenint en compte els aspectes relacionats amb la macroestructura, cal dir que hi ha clares mancances. Sent un text periodístic, no apreciem una distinció clara plantejament-nus-desenllaç. No obstant, a l’inici sí que s’explicita el qui – Andreu Nin – , el quan – 1937 – , l’on – Catalunya – i el què – atret per les revolucions socials – . En el nus no es pot dir el com i el per què ja que és un breu relat biogràfic, però tot i això sí que explica a grans trets els anys més importants de la seva vida a Rússia. Finalment, el text acaba dient que va ser perseguit fins a Barcelona, senyalant els últims anys de la seva vida. Amb totes aquestes dades, creiem que es una macroestructura més cronològica que no pas jeràrquica.

En relació a aspectes de microestructura, opinem que té unes bones bases ja que no s’abusa de les subordinades i, tot utilitzar coordinades com: “La Revolució Russa el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un dels líders del moviment obrer internacional”, s’aconsegueix un orde sintàctic correcte. A més, hi ha coherència sintàctica i les frases, que introdueixen idees concises, son clares. No hi ha frases molt complicades i hem vist que es fa un bon tractament del subjecte, mantenint el referent perquè el lector no perdi el fil del que està llegint o escoltant. D’altra banda, creiem que està puntuat adequadament perquè com diu a la pàgina 73 del llibre Redacción y Locución en Medios Audivisuales: “En el relato radiofónico podemos ubicar signos en lugares donde resultan incorrectos des de el punto de vista gramatical con el único fin de provocar una locución adecuada que facilite la comprensión”. Des del nostre punt de vista creiem que està ben aplicada al text ja que com podem veure a la frase: “I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van arribar els seus perseguidors. Per fer-li pagar cara la dissidència”, el punt que separa les dues frases estaria mal col·locat gramaticalment perquè es separa el subjecte(els seus perseguidors) del complement de finalitat (per fer-li pagar cara la dissidència) d’una manera que llegit queda ambigu. No obstant, per a ser locutat segons el to i el ritme que es vulgui donar a la locució aquesta separació seria lògica i adequada. Amb tot això, la nostra posició front aquest text a l’hora de ser locutat és positiva per tots els motius esmentats anteriorment.

Marta Gómez i Rubén Escobar. Grup 51.