La Gala de la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya 2010 va ser aquest divendres passat al parc científic del TecnoCampus Mataró-Maresme. Martagomez.cat no ha tingut la gran sort de ser guardonada com a millor bloc personal, la categoria on estava classificat com a finalista, tot i que els guanyadors han estat molt mereixedors d’aquests guardons.  Aquesta en va ser la classificació:

Blocs de política: La primera esmena

Blocs personals: Som la llet

Blocs de literatura: L’illa dels llibres

Blocs de gastronomia: La cuina vermella

Format audiovisual: El racó dels meus somnis

Blocs d’esports: Blaugranes en cadires de rodes

Blocs d’educació: El vaixell d’Odisseu

Blocs de tecnologia: Espai Internet

Blocs de cultura: Lo Cantich

Blocs corporatius: Taradell bloc

Moltes felicitats!

Molt contenta però, per haver pogut compartir un mateix objectiu, un mateix hobbie i un mateix espai entre blocaires i persones amb un esperit diferent per l’escriptura. Que et vinguin a preguntar si ets l’autora d’aquell bloc que segueixen en l’anonimat o et felicitin pel gran procés d’evolució de la web, persones que no havies vist mai abans, és absolutament satisfactori.

Des de Martagomez.cat agraeixo a tots els que heu fet possible que aquest bloc hagi estat entre els deu finalistes de la categoria personal.

En la quarta edició, ho tornarem a provar, ja hi podeu comptar!

Moltes gràcies!

MILÀ. GALERIA VITTORIO EMANUELE II, AHIR. / M.GÓMEZ

Milà; la gran ciutat de la moda.

En menys de quaranta-vuit hores a la ciutat, he pogut adonar-me de la importància de la vestimenta i la indumentària dels milanesos.

No cal estar al centre per observar els grans abrics de pell, els bolssos Gucci i els cotxes Mercedes, perquè abunden per tot arreu. Per poder obtenir tot això però, sí que cal acostar-se al centre de Milà, a l’ebullició i el caliu de les compres. Serà allà on els aparadors semblaran obres de museus els quals els turistes es tiraran fotos amb les millors peces i complements exposats. A les botigues, molta gent mirant i poca comprant. Seran els japonesos atrevits, els qui compraran aquelles sabates daurades de tres-cents euros a la seva dona, qui parpellejarà d’una manera seductora amb les pestanyes extremadament pintades del maquillatge d’últim model, marca i color. Mateix procediment que seguiran la resta de milaneses enriquides.

La majoria de noies passejaran amb uns talons altíssims per la plaça de la gran Duomo i amb uns bolssos enormes i de marques impronunciables. Això sí, acompanyades dels seus companys que no sabria si dir-ne marits o amants, degut a la gran diferència d’edat que s’aprecia. Seran aquests, els que amb un somriure d’orella a orella, trauran la Visa i pagaran el pintallavis més car de la botiga perquè les jovenetes s’hauran encapritxat, o encara pitjor, li compraran el vestit de cinc mil euros que hi ha a l’aparador per veure’s recompensat amb un petó al sortir de la botiga.

Milà; la gran ciutat de la moda i de la ‘pijeria’. La ciutat on els hippies van amb ‘Rams 23’ i els indigents amb americana i suèters ‘Lacoste’. Milà; la ciutat on els diners s’esfumen entre els vestits i tots els valors de les coses canvien. Allà on per anar a treballar necessites anar guarnit de cap a peus i per anar a fer un cafè amb un amic cal portar un vestit de cinc mil euros posat. Milà; la gran ciutat de la moda.

M.Gómez

RIERA D’ARBÚCIES, AVUI. / A.NAVARRO

Amistat. Amistat és una paraula que provoca moltes sensacions i molts sentiments. Pot ser en singular o en plural, plena de somriures o de llàgrimes, plena d’experiències i sorpreses.

El Pol, Arbúcies. Situat a la vall del Montseny, al peu del Castell de Montsoriu. Un indret acollidor, bonic. Un lloc tranquil, relaxant i còmode.

Si sumem els dos factors, el resultat és el dia d’avui. Què millor que caminar pel riu acompanyat de bones amistats?

Un bon amic serà sempre al teu costat passi el que passi, i junts, sabrem trobar el somriure a cada instant de la vida, sense deixar escapar cap de les oportunitats que aquesta ens brinda.

M.Gómez

CAMP NOU, DISSABTE A LA NIT. / M.GÓMEZ

Primers temps de’n Rosell i el primer títol a la butxaca. La Supercopa s’ha quedat a casa després de la remuntada al Camp Nou del FCBarcelona al Sevilla, qui creia que no era possible? Nervis, molts nervis al principi del partit, són els que vam passar els que varem estar presents al camp. Un Ibra en boca de tots i una gran expectació per la sortida al camp de Messi, Iniesta i Villa, entre altres jugadors. Un Pep tens i cridaner que ens va fer recordar que no ha perdut el geni i un Alves un pèl fluix en les centrades. Un Piqué tant guapo com sempre i un Valdés atent però aburrit a la seva portaria. Un Camp Nou fort i constant en l’animació dels seus colors. Un ambient barcelonista increïble. Una nit de 4 estrelles blaugranes que ens fa tornar a creure en una gran temporada.

Vota aquest article als Premis Blocs de Catalunya: http://premisblocs.cat/bloc/289 !

No és pas el primer comentari que em fan aquests dies. L’últim ha estat aquest: «Tens el cor dividit pel partit de futbol del mundial d’aquesta nit?» La majoria sou conscients que m’agrada el futbol, sí. Gaudeixo amb l’equip que crec que em representa i defenso amb els ulls tancats els que considero els meus colors. A més, sabeu la meva gran estima per un país especial. No obstant això, quan es tracta de seleccions i mundials la cosa canvia. Potser perquè durant l’any tampoc seguim amb gran devoció aquests altres equips de futbol? Potser perquè motius sentimentals poden passar per davant d’esdeveniments esportius? «En realitat l’equip del mundial està format per molts jugadors, alguns dels quals pertanyen al ‘teu’ equip», em contestarien molts que segurament – si em coneixen bé – afegirien «però clar, juga Alemanya eh!». Així que sí que el podria tenir dividit però no l’hi tinc. No em sento de segons qui i no em veig defensant segons què, molts ho sabeu. Tot i que en canvi he viscut i crescut sota uns ideals, que ara ja he adquirit, i que per tant em fan ser i pensar d’aquesta manera.

Així que avui, aquesta nit, la meva bandera té tres colors.

Vota aquest article als Premis Blocs de Catalunya: http://premisblocs.cat/bloc/289 !

De cop i volta, conduint més o menys capficada, ja que estàs anant a fer aquell examen que portes tant temps preparant – o almenys t’ho sembla -, al peatge de Granollers a la AP-7 et claven 70 cèntims. Sí, dels peatges més barats que hi ha a la zona ! Però, perdona? Portem MESOS pagant 65 cèntims… i de cop a volta, com que “ara som a l’estiu [juliol] i hi passen més cotxes que venen de turisme a Barcelona”, pugem els preus! Total són 5 cèntims! A més, entres a la pàgina web on suposadament ho tenen tot per mostrar i sí que posa les tarifes sí, i una mica més petit no ho poden posar perquè no podien ni escriure-ho amb el Word! Es justifiquen anunciant en un PDF ”Tarifas AP-7 2010 (vigentes a partir del 1 de Julio de 2010)”. Va home va! Sí, sí, cinc cèntims que avui m’han fet indignar, però us asseguro que els he recuperat. Gràcies Media Mark per fer el dia sense IVA!

Vota aquest article als Premis Blocs de Catalunya: http://premisblocs.cat/bloc/289 !