No fa ni vint-i-quatre hores que en Marc ha marxat d’Anglaterra, en la seva visita esporàdica per aquestes terres, i ja ha tornat el mal temps. Els grans dies de sol i calor sembla que han posat punt i final per donar-me pas a una última setmana de mal temps. Qui diu ‘mal temps’ diu ‘temps anglès’. La pluja, el vent i els trons, tornen a ser els protagonistes del cel. Però per sort meva, i també la d’en Marc, hem pogut gaudir d’un cap de setmana excepcional. Un cap de setmana destacat per l’estada a ‘London, the city’, Londres, la ciutat. Per què hi afegeixo això de ‘la ciutat’? Doncs perquè com qualsevol capital de país, també hi podríem incloure grans ciutats i capitals de regions o àrees provincials, l’art i la construcció moderna intenta fer-se lloc enmig dels edificis amb estructures i formes totalment antigues. Aquell turista que farà una foto al famós Big Ben, també la farà als enormes edificis amb vidres emmirallats que s’alcen al mig de Londres, com per exemple la ‘Swiss RE Tower’ –com si fos la Torre Agbar de Barcelona-, ‘The Shard’ o ‘The City Hall’, entre altres. Per simple, una barreja espectacular, que no puc resumir millor que ‘la ciutat’.

La nostra visita llampec a la capital anglesa va començar al Big Ben, la torre del rellotge de Westminster. Segurament el rellotge més conegut del món i el més gran durant l’època de la seva construcció, que va finalitzar l’any 1858. És un rellotge capaç de clavar cada hora amb la precisió dels segons. Aquí us ensenya una foto amb un element característic de Londres, els autobusos vermells.

Anar a Londres i no veure el Big Ben segurament seria un pecat, com diria el meu pare. Però probablement tampoc ens podíem deixar (més…)