A tan sols dues hores de camí
I aquí el meu últim article del ‘Diari de Viatge’ pel que fa a la meva estada a Bristol en aquestes tres setmanes. Us vaig prometre que els meus viatges començaven i acabaven a Mataró, la meva ciutat, i així ho penso complir. He trigat a publicar aquesta entrada més del que tenia previst. Però no contava arribar al meu país i ser atacada per unes angines horribles, un febre que m’ha entabanat fins avui i un refredat que no em trauré fàcilment. Total, que sí, sóc definitivament a Mataró però al llit. Així que aquesta temperatura estiuenca que tenim aquesta setmana encara no l’he pogut gaudir.
I bé, Bristol. La ciutat anglesa que he pogut visitar i viure durant aquesta aventura. Una ciutat, com haureu anat observant amb la resta d’articles, peculiar i interessant. L’art urbà modern barrejat amb l’arquitectura clàssica de les cases adossades a tota la perifèria. Aquesta ciutat que prometo tornar a visitar. Tornaré a agafar l’avió per fer el mateix recorregut . Tan sols són dues hores de viatge i sé que allà, sempre hi haurà algú que m’esperi. Encara que sé que no ho llegiran mai, aquestes persones a qui em refereixo, saben que sempre els estaré molt agraïda.
També a vosaltres, lectors incansables de les meves publicacions. Gràcies per haver seguit els meus passos a través d’aquest portal. Desitjo que això sigui el tret de sortida perquè molts no trigueu a tornar per llegir-me.
Thank you very much! I a reveure.








