Sentiments diversos. Avui és l’últim dia. I és d’aquells dies estranys que no saps on mirar, perquè ho vols mirar tot. Que no pares de xerrar, perquè aprofites cada segon. Que no deixes de fotografiar, per no oblidar-te cap racó. És d’aquells dies que el somriure està clavat al teu rostre i no saps ben bé perquè. O sí. Marxo de Bristol amb un somriure d’orella a orella per tot el que he crescut interiorment, per tot el que he après, per tot el que he viscut i cada moment que he descobert. Per tot el que he visitat, per a tot allò que he estat, per la gent que he conegut i m’ha estimat. I aquest sentiment es barreja amb el de nostàlgia sense haver abandonat encara el país. Hi sóc i ja no hi sóc. Dius ‘a reveure’ quan saps que trigaràs anys a tornar-te a trobar, i si et trobes. Promets tornar-te a veure i viatjar a països on creus que mai podràs anar. Reparteixes l’adreça electrònica a desenes de persones perquè t’escriguin quan siguis lluny. I et pares a pensar i dius: “realment vull això?”. Doncs sí. Crec que jo sí que ho vull. Encara que sigui per la il·lusió que tot moment comporta. Per l’esperança que mai es perd o pel somriure que tinc avui i l’alegria de tornar a casa.  I és per aquest motiu que m’acomiado de Bristol positivament. Sense parlar del mal temps o de les coses cares. Perquè Bristol és una gran ciutat.

500.000 habitants i tota una gran història darrera. Amb infinitats d’activitats per fer i amb 50.000 nous estudiants cada any a les dues universitats de la ciutat. Francament Bristol és increïble. Comentava que es poden fer moltes coses i sembla impensable que en un país de tant fred la gent pugui realitzar-les còmodament. Pots anar en barca de motor individual, hi ha cursos per anar en barca de vela –perdoneu si no m’expresso en termes adequats-, hi ha la possibilitat d’anar a muntar a cavall amb itineraris guiats per un dels parcs més grans de la ciutat. Si ho vols, també pots visitar la infinitat de museus i esglésies que s’alcen entre els edificis comercials.

Si d’un esdeveniment en pot estar més que orgullosa aquesta ciutat és de la ‘Bristol International Balloon Fiesta’ que se celebra a principis d’agost cada any i on s’aixequen 100 globus aerostàtics que sobrevolen la ciutat. Un esdeveniment creat en commemoració a la fabricació del tèxtil d’aquesta mena de globus a la ciutat. De fet, aquest any, han celebrat el 40è aniversari de la primera edició d’aquest esdeveniment, que, es veu, que acull globus aerostàtics de tot el món. De fet, no és estrany doncs, veure sobrevolar algun globus aerostàtic en dies de sol, ja que també hi ha possibilitat de poder viatjar en globus durant dues hores.

És possible que, a través d’estampes tant boniques com aquesta fotografia que acabeu de veure, els artistes de la ciutat hi emmagatzemin la seva inspiració. I és que, dies endarrere ja us comentava, que Bristol és la ciutat de l’art al carrer, de l’art urbà. Per això, passejant per la ciutat, no és estrany trobar ‘graffities’ a les parets, a les tanques publicitàries o a les persianes dels establiments. No és estrany però tampoc es penalitza. De fet, hauria de ser molt greu perquè es penalitzés. Es considera ‘art urbà’ i la veritat és que no són simples guixades, com el que trobaríem a les nostres contrades a contenidors o brosses. Són dibuixos amb estils propis diferents i curiosos. Dibuixos amb molts colors o molt senzills. De tot i força. Això sí, espectaculars veure carrers sencers amb persianes pintades com a la següent foto.

I voldria acabar aquest article d’avui parlant-vos dels racons i dels detalls. Racons i detalls que cadascú es trobo o observa allà on sigui. I que, per tant, es converteixen en tant subjectius com absolutament personals i propis. I no omplen aquests petits secrets? De fet, per mi, és el que realment dóna valor a aquest petit viatge. Aquests detalls, les petites coses insignificants que et fan somriure i t’omplen de força i esperit positiu. Com aquesta tarda, quan, després d’haver-me acomiadat dels companys, tal i com si tingués deu anys, m’he dedicat a perseguir esquirols pel parc més cèntric de tot Bristol, el Brandon Hill.

L’últim article d’aquesta aventura l’escriuré ja des de Mataró. Perquè començo i acabo els meus viatges des de la meva ciutat, que, de fet, és la que sempre porto a dins.