Fa uns dies us vaig parlar del primer vaixell transatlàntic del món. Un vaixell que està al port de Bristol i que precisament avui he anat a visitar. És conegut amb el nom de ‘Brunel’s ss Great Britain’ en commemoració al seu dissenyador Isambard Kingdom Brunel. Va ser construït durant les primeres dècades del segle XIX i realment és tant enorme com espectacular. De fet, en aquella època, també va ser el més gran mai construït fins aleshores en tot el món. I quina sort la meva d’haver-hi pogut anar!

La veritat és que no m’esperava poder visitar el vaixell de forma tant complerta. El vaixell feia la ruta Bristol – Nova York i justament aquest any, celebren el 40è aniversari del seu establiment a la ciutat natal. Actualment no està dins l’aigua, tot i que ho sembli visualment, perquè han creat un sistema amb una càmera d’aigua d’uns 20 centímetres que permet percebre el vaixell dins de l’aigua. Mentrestant, el visitant té la possibilitat d’accedir a sota l’enorme embarcació per a observar la seva única i gran hèlice que el propulsava. I això és el que he fet jo!

Però també hi he pogut entrar. He pogut passejar pel gran saló, he pogut observar totes les estances, evidentment reconstruïdes, que formaven part del vaixell. Des de la cuina, fins a les habitacions passant pels banys, els rebosts o l’estable. I això sí, amb reproduccions a mida, del personal del servei de l’època i viatgers que deurien navegar amb el transoceànic. Amb algun dels quals, m’hi he espantat bastant. Això que semblin tant reals em despistava!

Originàriament aquest vaixell va ser dissenyat amb l’objectiu de transportar 360 viatgers i 130 tripulants. Però finalment, es va afegir una coberta extra que es destinaria a la zona d’entreteniment i d’emmagatzematge d’equipatges. Aquesta nova coberta permetria construir més habitacions i augmentar a 730 passatgers la capacitat total del ‘Brunel’s ss Great Britain’.

Actualment aquest transoceànic rep pràcticament unes dues-centes mil persones l’any. I la xifra no em sorprèn gens ja que l’entrada no és exageradament cara i tant les explicacions que reps al museu adjunt al vaixell com el propi transatlàntic són fantàstiques.

La veritat és que si algú té mai la possibilitat de venir a Bristol, puc dir, que és de visita obligatòria!