Aquest cap de setmana, Bristol s’ha omplert de joventut. I és que ha tingut lloc el Brisfest, el festival més important de Bristol. Un festival que representa que tanca la temporada d’estiu i que té com a objectiu  descobrir el talent creatiu de grups i companyies locals. Quina sort que he tingut! Ha coincidit que jo estava a la ciutat quan s’ha celebrat. I és que no em vaig equivocar quan ahir, tota decidida i després que em diguessin que no m’acompanyaven, vaig comprar-me l’entrada. Sí, després de passar tot el dia caminant per Bath. Sincerament haig de dir que em feia una mica de vergonya o fins i tot pena, anar a un festival d’aquesta magnitud sola. Però precisament per la magnitud i l’aclaparació i multitud de gent que mou el Brisfest vaig decidir anar-hi.  No m’ho podia perdre. I pel què valia l’entrada, ho havia de fer.

El Festival es concentra al ‘cor de la ciutat’ davant de l’amfiteatre de Bristol, que es transforma durant tres dies –de divendres a diumenge- en una zona espectacular d’art urbà al carrer. Tres grans escenaris acollien els grans concerts mentre que dos de més recollits i discrets obrien les portes a grups novells, recitals de poesia, classes de dansa o espectacles infantils, entre altres. Un festival obert a totes les edats i gustos. Des dels concerts de tots els estils fins al teatre al carrer, les paradetes dels ‘hippys’, les àrees de jocs, les botiguetes de menjar o beure i les instal·lacions de mostres d’art.

De tot i força. I el millor no són els 200 grups i DJ’s que acaben actuant, o els 100 actes de circ que s’acaben realitzant al llarg de tot el cap de setmana. El millor és la gent. La gent entregada. Aquella gent que si no els agrada un concert marxa a l’altra i sense queixar-se. I la gent responsable amb la beguda. Vaig estar fins que van tancar la nit del dissabte i no vaig veure a ningú que hagués begut massa. Cosa impensable a les nostres contrades. Doncs el que comentava, la gent. Persones que et veuen sola i de seguida se t’apropen amb qualsevol excusa per donar-te conversa. I així va ser com vaig passar la nit. Anant de grup en grup. Perquè en el fons una persona et porta a l’altra. I, segurament, la idea d’entrar sola al festival, estava predestinada a passar una gran nit. “Are you catalan or spain?” –ets catalana o espanyola?- em va dir un noi, després de sentir que era de Barcelona. Coses tant sorprenents com aquestes, són les que un pot descobrir anant sol. Tan curiós com cert. Tan bonic com interessant.

La veritat és que si una cosa em va cridar molt l’atenció va ser tota la decoració. Moltes pintures a murs dedicats a exposar. “L’art de Bristol, surt al carrer amb aquest festival” m’explicava una noia. I és que era realment cert. La decoració de tot el complex era espectacular. Un elefant gegant, un avió encastat a terra, un vaixell mig enfonsat al ciment, o una gran bombolla que quan hi entraves era una discoteca en silenci. Sí, una discoteca en silenci. Quan hi vaig entrar no m’ho podia creure. Sóc tant innocent que vaig pensar que s’havia acabat la música. No havia estat mai en una discoteca així. Es tracta d’una mena d’iglú on es projecta al sostre formes i colors abstractes a ritmes diversos. I si és una discoteca on està la música? Us preguntareu. Jo també m’ho preguntava. Doncs la música la porta cadascú. Cada persona que entrava a aquesta mena d’iglú portava els seus cascos posats i escoltava la música que ell volia a través del seu mp3, el seu iphone o qualsevol reproductor de música. I d’aquesta manera, tothom ballava el què ell volia ballar, al ritme que ell volia ballar, però en ambient de discoteca. No sé si aconsegueixo descriure-ho tant bé com realment és però increïble ja us dic que es queda curt. Qui ho va pensar s’emporta un punt extra per part meva!

I res més, que avui ja me enrotllat molt, com es nota que demà començo més tard i puc dormir! El cas és que aquest Festival és magnífic. Només hi vaig poder ser ahir però de debò que si algú té mai la oportunitat de coincidir-hi, feu-ho, val molt la pena!