És absolutament preciós veure el cel blau en un país on no el veuen mai. Però encara és millor, assabentar-te que aquests tres últims dies i fins a demà, s’ha instal·lat una ona de calor sobre Anglaterra que està marcant les temperatures més altes de tot l’any. “Això vol dir que ni a l’estiu heu pogut gaudir d’un dia sense pluja?” he preguntat quan me n’he assabentat. Doncs no. Es veu que l’any passat ja va ser així. Cap a finals de setembre va fer més bon temps que no pas al mes de juliol o agost, en ple estiu. De fet, amb aquestes temperatures jo sóc la noia més feliç del món. La pluja em deprimeix.

I si ahir us parlava dels colors vius que agafen les cases quan surt el sol avui m’agradaria parlar-vos una mica a grans trets del caràcter anglès. I per començar, us mostro una escena que a mi, almenys, em crida l’atenció.

(més…)

Un dia espectacularment blau és el que he tingut avui. No hi havia núvols i el sol escalfava. Per mi l’enyorança del sol ha deixat de ser-ho amb els primers raigs que han entrat per la finestra al llevar-me. Tot i que per molts anglesos, he tingut la sensació, que això del sol els agafava de nou. Noies amb vestit però amb botes camperes, és que no tenen sabates per anar amb vestidet d’estiu? Homes amb l’americana a la mà i la camisa gruixuda descordada ensenyant pit, és que no en existeixen de màniga curta en aquest país? Nens en penyal sense vestir, és que la roba de nadó ha de ser obligatòriament de mànigues llargues? Bé, en definitiva, curiosa cada una de les escenes que es podien contemplar de ben d’hora al matí quan anava a l’escola. Fins i tot gent amb revistes tapant-se la cara del sol. Hola? Ni que estiguéssim a 35 graus! Jo a primera hora del matí anava en jaqueta, després ja he tret el meu model més ‘fashion’ i anava en tirants i fins i tot amb ulleres de sol. Tot un luxe tenir samarretes de tirants que no siguin interiors! Avui se’n veien moltes, massa.

El que si que realment m’ha agradat d’avui, a banda de la curiosa roba dels anglesos de Bristol, és com tots els monuments i cases reprenen vida a la ciutat. És increïble els colors vius que arriben a tenir i com aquests s’apaguen amb els dies plujosos. Tant bon punt han acabat les classes he volgut passejar per ‘the city centre’ per adonar-me i fins i tot valorar com de preciosa és la ciutat quan surt el sol, quan el cel és radiantment blau. Tant és així, que he agafat un Ferry que m’ha portat per tot el riu Avon. La ruta ha durat un 40 minuts aproximadament i ha estat espectacular. A banda i banda es poden veure imatges com la següent.

I en dies com els d’avui, la gent surt al carrer. (més…)

Avui, un dia més, us porto una altre excursió. Una excursió entre màgica i misteriosa. I dic això perquè la construcció i el muntatge del què he anat a veure es podria portar en paral·lel a la gran construcció de les piràmides d’Egipte, si se’m permet la comparació, que ens fa creure en els déus o en la vida extraterrestre per entendre la creació d’aquestes construccions. Bé, no m’enrotllo, es tracta de ‘The Stonehenge’, grans blocs de pedra distribuïts en quatre circumferències concèntriques perfectes. La circumferència exterior fa uns 30 metres de diàmetre aproximadament i estem davant d’un dels llocs més importants d’Anglaterra a nivell històric.

Encara que sembli mentida, aquesta foto que acabeu de veure no és treta d’Internet. L’he feta jo soleta perquè us adoneu del magnífic que són aquestes pedres. Unes pedres que fa més de 4000 anys (més…)

Avui no tinc gaires ganes d’escriure i per això més que un tema, porto una reflexió per explicar. Una reflexió que interiorment em vaig començar a fer fa uns dies quan vaig trobar un carrer sense sortida senyalitzat de la manera com veieu a continuació:

I, perdoneu la meva ignorància però jo em vaig començar a preguntar per què estava escrit en català, una senyalització d’aquesta mena. I així, vaig anar trobant carrers amb el mateix símbol i les mateixes lletres. Fins que ja no vaig poder aguantar més i vaig preguntar perquè estava escrit ‘cul-de-sac’ a un carrer sense sortida i no ‘bottom of bag’, com hauria de ser en anglès, per exemple.

La resposta va ser que és una expressió estesa per tot Europa. Ho he estat buscant per Internet i he trobat que sí, es diu per bona part dels països del continent europeu i he trobat informacions diverses sobre la seva procedència. Algunes fonts diuen que és una expressió francesa, altres directament catalana. Si més no, és graciós trobar-se en terres angleses i en menys de 50 metres a la rodona uns 3 o 4 carrers senyalitzats amb ‘cul-de-sac’. I em pregunto: per què els catalans, als carrers que no tenen final els hi diem ‘carrer sense sortida’ i no ‘cul-de-sac’ com es diu a tot Europa? Si està escrit en el nostre idioma! En fi, divertit de veure i creure.

Aquest cap de setmana, Bristol s’ha omplert de joventut. I és que ha tingut lloc el Brisfest, el festival més important de Bristol. Un festival que representa que tanca la temporada d’estiu i que té com a objectiu  descobrir el talent creatiu de grups i companyies locals. Quina sort que he tingut! Ha coincidit que jo estava a la ciutat quan s’ha celebrat. I és que no em vaig equivocar quan ahir, tota decidida i després que em diguessin que no m’acompanyaven, vaig comprar-me l’entrada. Sí, després de passar tot el dia caminant per Bath. Sincerament haig de dir que em feia una mica de vergonya o fins i tot pena, anar a un festival d’aquesta magnitud sola. Però precisament per la magnitud i l’aclaparació i multitud de gent que mou el Brisfest vaig decidir anar-hi.  No m’ho podia perdre. I pel què valia l’entrada, ho havia de fer.

El Festival es concentra al ‘cor de la ciutat’ davant de l’amfiteatre de Bristol, que es transforma durant tres dies –de divendres a diumenge- en una zona espectacular d’art urbà al carrer. Tres grans escenaris acollien els grans concerts mentre que dos de més recollits i discrets (més…)

Avui us vull parlar de Bath. Bath és una ciutat situada a 20km al sud-est de Bristol i que és declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Ahir i vaig ser i, tot i que té prop de 100.000 habitants, conserva perfectament edificacions romanes, com per exemple, els banys romans, d’atracció turística prioritària.

Aquestes termes romanes són dedicades a la deessa Minerva,  i es van construir (més…)