L’associació cultural enceta la nova etapa
amb la presentació del darrer treball de KTULU

.

El Col·lectiu ‘La Flama’, que agrupa a artistes i tècnics, va obrir les seves portes el passat dissabte 19, després d’haver estat tancat des de fa un any. El local, situat al Pla d’en Boet, va celebrar la reobertura amb desenes de persones. La celebració es va amenitzar amb la presentació del darrer treball de KTULU, grup que va acabar el seu disc al mateix col·lectiu al llarg de la primera etapa.

La ‘nova’ Flama torna amb l’expectativa d’haver arreglat els conflictes de so amb els veïns, i amb noves propostes i objectius. “Nosaltres volem establir un punt d’inflexió per ajudar a la producció de nous treballs i col·laborar amb noves idees d’arts escèniques”, d’aquesta manera s’expressava el President del Col·lectiu, Juanjo Ezquerra. Donen el punt de sortida a la mostra de treballs finalitzats i recolzen i ajuden tots aquells que vulguin acabar-los als seus estudis de gravació dins de les mateixes instal·lacions.

La cultura de base
Com a col·lectiu sense ànim de lucre i amb absoluta ‘autogestió’, recolzen la cultura de base a noves formacions, noves idees, noves actituds en la comunicació a través de l’art i la tècnica en totes les seves manifestacions possibles com poden ser el teatre, el videoart, el cinema, les exposicions, els monòlegs i la música. Tot allò que, com a projecte artístic, necessiti un espai i uns mitjans. “Estem oberts a qualsevol tipus de música i estils, des de ‘reggae’ fins a ‘metal’ passant per ‘funk’ i el flamenc, ja siguin cantautors o grups sencers”, afirmava Ezquerra i afegia: “Intentem però, fugir de tot el que sigui massa comercial perquè apostem per nous productes”. El President del Col·lectiu va voler parlar del futur. Un futur vist amb esperança i il·lusió: “Inaugurem la nova etapa de ‘La Flama’ que esperem que sigui la definitiva”.

M.Gómez

El passat mes de setembre s’encén la bombeta a la privadesa de la informació. Quina mena de seguretat obtenim els consumidors quan naveguem per la xarxa d’Internet? Ara per ara podria assegurar que cap ni una. Ens espien, ens controlen o ens vigilen? El peper que ha jugat Wikileaks en els últims mesos ha estat clau en el procés de la privadesa de la informació, pública, privada i personal.

Wikileaks, l’organització mediàtica internacional sense ànim de lucre que fa públic a través de la seva pàgina web tot un seguit d’informes anònims o documents filtrats, a més a més, preserva l’anonimat de les seves fonts. Quina mena de credibilitat hem de tenir davant una pàgina web que exposa a tota la població informacions absolutament confidencials i que no explicita les seves referències? És completament insultant saber que qualsevol dia uns hackers et poden entrar a la teva adreça de correu electrònic i filtrar segons quines informacions. Tot i que, si no ets cap personalitat destacada, un cap d’estat, amagues armament nuclear o tens intencions d’immolar-te per defensar la teva pàtria, segurament no et facin ni cas o ni tant sols els hi interessis.

Suposem però, que realment ets un home important i representatiu de la teva societat, ets conegut i gestiones grans informacions, dades i xifres amb les quals controles diverses entitats prou valorades per la població. Què has de pensar si de cop i volta surt a la llum una xarxa de ‘delinquents’ – si se’m permet aquesta expressió – que filtren informacions confidencials i no saps si ja consten de documents teus? Penso que tot aquest sistema ha provocat desconfiança, ha provocat dubtes i remordiments de consciència.

Però realment, quin dret tenen a posar-se als arxius secrets que pugui guardar El Pentàgon de Washington, per exemple? Publicar quines han estat les intencions d’EEUU per atacar Iraq o les negociacions amb altres països per establir aliances d’atac, només fa que generar despreci de la societat cap a la política. Una política que davant d’això, queda amb una mà al darrera i una al davant i calla. No poden dir-hi res al respecte perquè han estat ells els qui ho han ocultat, però, era necessari fer-ho públic d’aquesta manera?

S’ha de destacar que, Julian Assange, fundador de Wikileaks, ha estat molt llest i intel·ligent per saber gestionar cada una de les informacions que poseïa. O sinó, com és que no saben per on enganxar-lo per detenir-lo i acabar amb la publicació de tots aquests documents que encara ara, ell i tots els que té al darrera, segueixen filtrant? És trist que coneixent la suposada ‘justícia’ que hi ha al món, no es pugui jutjar un delicte així, o és que ja ens va bé que surtin a la llum segons quines informacions?

En tot cas, el que és evident i clar és que no som conscients que en qualsevol moment podem estar espiats, podem estar sotmesos a investigacions o fins i tot copiats i analitzats per ‘vés a saber qui’ que resta sota el nom de Wikileaks.

Marta Gómez Castellà. Gèneres d’opinió.