.

Més d’un centenar d’alumnes observen el periodisme de carrer

La vivència a Tunísia de Xavier Mas de Xaxàs, la més propera

El periodisme de carrer va ser el tema central de la jornada de dilluns 24, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El periodista de ‘La Vanguardia’, i professor de la mateixa casa, Xavier Mas de Xaxàs, va ser el protagonista durant la primera hora i mitja de la jornada a causa de la seva recent experiència a Tunísia com a enviat especial. Més d’un centenar d’alumnes se l’escoltaven atentament mentre Mas de Xaxàs explicava l’entrada, l’allotjament i els primers contactes i moviments que va fer al país. “El primer que vols fer, sempre és entendre el què està passant, però mai t’has de deixar portar pels sentiments i has d’estar molt alerta amb el que t’envolta per estar una mica per sobre del que succeeix”, explicava Mas de Xaxàs.

El periodista va centrar la seva intervenció en donar importància als contactes necessaris per viatjar com a enviat especial i en com aconseguir-ne de bons. “En el meu cas, les millors persones per donar-me contactes havien de ser els periodistes tunisians”, apuntava Mas de Xaxàs mentre encetava el tema de la comunicació immediata a través de les xarxes socials. El també professor anunciava la importància de “Facebook i Twitter com a mitjans de comunicació lliures i sense censures”. Ell mateix els va utilitzar per transmetre informació a l’instant, cosa que va aconseguir que centenars de persones el seguissin a través de les seves piulades.

Xavier Mas de Xaxàs va obrir un torn de preguntes als estudiants de periodisme que van preguntar per la incertesa del país i en com veu Europa tot el què està passant. “Ningú s’imaginava que tot això pogués anar tant ràpidament però és complicat saber si marcarà i serà un precedent per a la resta de països, tot i això, la gent del carrer està molt decebuda amb el poc recolzament que han rebut d’Europa”, responia Mas de Xaxàs a alguns dels seus alumnes.

La segona part de la jornada va anar marcada per la intervenció del cap d’Internacional de La Vanguardia, Plàcid García, i la corresponsal de Brussel·les, Teresa Carreras, tots dos també professors de la mateixa facultat. García va parlar del comportament del periodista en un país que no és el seu i del qual se n’ha de fer ‘especialista’ per uns dies, uns mesos o uns anys. “No hem de ser especialistes de la regió o país que ens ha tocat, sinó que hem d’adquirir comportaments com per exemple ser molt espavilat per moure’s i estar atent i escriure ràpid, clar i de forma atractiva”, assenyalava. Plàcid García va voler acabar fent una reflexió del periodisme en general: “El que es viu en aquesta professió és com fer l’amor, no es pot explicar i sempre has de donar tot el que reps”.

Per la seva banda, Teresa Carreras, va centrar el seu discurs en la decepció que li ha causat Europa, afirmant que “va massa poc a poc perquè te massa burocràcia i s’ha quedat amb una estructura vella”.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

La major part de Catalunyan hores d’ara, està a temperatures sota zero. Notar que no et sents els dits de les mans, que tens el nas vermell, i no d’anar massa content, o no voler llevar-te al matí per no passar fred al vestir-te en són alguns dels síntomes que estem patint molts de nosaltres aquests darrers dies. Però, si no fa aquestes temperatures en ple hivern quan les hauria de fer?

Guants, gorro, bufanda, uns bons mitjons i un abric ben gruixut, això és el que ens cal aquesta setmana, que anuncien que baixaran encara més les temperatures.

Professors i professionals expliquen
la diferència entre investigar i comunicar
a alumnes de primer curs de periodisme

El periodisme d’investigació ha estat el tema estrella de les conferències d’aquest dilluns, 17 de gener. La jornada, titulada amb el mateix nom ‘periodisme d’investigació’, s’ha allargat durant tot el matí i ha comptat amb el professor Pepe Rodríguez, el director de ‘El Triangle’, Jaume Reixach, el periodista de ‘El Periódico’, Antonio Baquero i la responsable de Método 3, Elisenda Villena. Una jornada que ha anat destinada a alumnes de primer curs de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’escriptor, periodista i professor de la UAB, Pepe Rodríguez, ha estat l’encarregat de moderar els diferents convidats tot i que ha volgut començar plantejant si el periodisme és investigació o la investigació és periodisme. Abans de donar pas a Jaume Reixach, Rodríguez ha volgut donar lliçons sobre com s’entén el món del periodisme en si mateix i ha definit el periodisme d’investigació com a “una caixa d’eines per fer bon periodisme, una forma de treballar i veure les coses, ja que – afegia el professor – investigar és un procés dinàmic i canviant que requereix bons periodistes amb gran capacitat analítica, reflexiva i de síntesi”.

Per la seva banda, el director de ‘El Triangle’, Jaume Reixach, ha estat molt contundent amb les seves paraules a causa de la batalla que ja ha hagut de lluitar dins els mitjans de comunicació al llarg de tota la seva trajectòria professional.  Ell mateix ha definit el periodisme com a “una vocació per ajudar a transformar el món a través de la nostra feina”. A més, ha afegit: “hem d’estar al costat dels febles i els necessitats per explicar a la gent el què està passant”. Reixach també ha volgut fer una crida a l’‘autoorganització’ dels periodistes per “desenvolupar una bona feina” mentre denunciava que “el que surt als mitjans de comunicació actualment és una mil·lèsima part de la ‘merda’ que hi ha organitzada a nivell polític i econòmic al nostre país”. Per altra banda, ha animat a tots els alumnes, que l’han escoltat concentrats, a ‘vibrar’ amb la feina i a ‘lluitar’ per aquesta ja que, segons ha dit: “la nostra feina no té sentit si no investiguem ni arribem a la gent”.

Passats dos quarts d’onze del matí, ha estat el torn del periodista de ‘El Periódico’, Antonio Baquero, el qual ha estat molt breu però molt intens. El periodista ha definit el periodisme d’investigació com a un periodisme sorgit per “un fenomen que es repeteix constantment i que s’ha d’investigar, és com una ‘llei de denominador comú’”, ha afirmat. Baquero ha donat alguns consells per poder començar a fer periodisme d’investigació des del primer curs de la universitat i ha recomanat: “primer triar el tema o fenomen, després observar-lo i buscar el ‘per què’ succeeix i finalment tenir bones fonts d’informació i paciència”.

La responsable de Método 3 a Barcelona, Elisenda Villena, ha estat l’encarregada de concloure la jornada. La cap de detectius privats a Barcelona, ha igualat la feina del periodista d’investigació amb la de detectiu privat, cosa que al principi ha causat força expectació a la sala. Villena tan sols ha distingit l’objectiu final d’ambdues professions, un en busca de la publicació i l’altra en busca de la facilitació d’informació al client.  Elisenda Villena ha demanat que els periodistes que s’estan formant comencin fent una ‘bona agenda de fonts d’informació’ per poder ser ‘multi disciplinar’. La detectiu ha acabat la seva intervenció entregant el Premi a la III Convocatòria de ‘Sabueso con método’ al millor treball d’investigació realitzat a la universitat. El guanyador ha estat per ‘Amposta, el pacte no escrit’ dut a terme per Noemí Badrenes, Susanna Cases i Elena Domingo.

Els tres ponents de la jornada ‘el periodisme d’investigació’ han coincidit en demanar que els joves estudiants siguin més crítics amb tot allò que els envolta, que tinguin bones fonts i que lluitin pel què realment volen. Sinó, “entre tots estem deixant morir el periodisme”, ha afirmat Pepe Rodríguez concloent la matinal periodística.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.

Francesc Burguet, autor de ‘Las trampas de los periodistas’ sosté la teoria que l’objectivitat no existeix. Ho fa afirmant oracions com la següent: “L’objectivitat consisteix en dissimular qualsevol rastre de subjectivitat, és a dir, que la supressió de qualsevol indici objectiu de subjectivitat permet certificar una suposada objectivitat de la informació”[1].

Des del meu punt de vista, i confirmant la teoria de Burguet, penso que la objectivitat no existeix. Per quin motiu? Doncs perquè essent subjectes no podem fer informació objectiva dels fets en tant que som subjectes, reitero. O és que quan nosaltres observem una cosa no ens estem deixant d’observar-ne moltes més? O és que quan s’explica una situació no l’expliquem tal i com nosaltres creiem que és? Arribats a aquest punt, considero oportú parlar de la ‘interpretació’ dels fets i la ‘intencionalitat’ d’aquests. Una periodista davant una situació, interpreta el què ella creu que està passant o succeint i ho escriu basant-se en la seva interpretació d’una manera intencional. No pot ser que escrigui de forma objectiva i no intencional en tan que ella està escrivint el què ella ha interpretat subjectivament de la situació i ha escrit de forma intencionada. “En qualsevol cas, només es podria ser intencionadament no intencionat, si se’ns permet la paradoxa”[2].

El periodista i professor, a més, fa una clara distinció entre els diferents gèneres periodístics. Burguet afirma que el problema del periodisme no és l’opinió, sinó la informació, i ho fa explicant al llarg de tot el llibre que, l’opinió, com que va encapçalada d’aquest títol, tots sabem que darrere el text hi ha una persona escrivint i que per tant ens està explicant el seu punt de vista. Pel que fa a la informació, la majoria de gent no té clar que hi hagi una persona, un periodista, que estigui escrivint darrere el text perquè queda ocultat. No hi ha un periodista que escriu les notícies i les informacions? I tant! Com és que ens creiem que el que s’escriu com a ‘notícia’ ha anat ‘estrictament d’aquella manera’ i el que s’escriu sota el títol ‘opinió’ és tant sols un punt de vista? Perquè ens ho han fet creure que és així, però som subjectes i no podem fer informació objectiva en tan que els nostres sentits són els què són i conseqüentment les informacions acaben esdevenint per força, punts de vista del periodista.

A través de la informació, seguint la línia de la reflexió, podem ser enganyats i manipulats d’una manera més implícita que no pas mitjançant l’opinió en què podem ser-ho de forma totalment explícita.

M’agradaria acabar parlant del que sí que pot ser objectiu en la informació i això en són les dades i les xifres. Tal i com explica Burguet “que les dades de la informació siguin objectives, certes, no garantitza que la informació sigui veraç, o dit d’una altra manera, no impedeix que la informació no pugui enganyar”[3]. Les dades i xifres han de ser certes en tan que o hi ha un mort o no n’hi ha cap, o han caigut tres arbres o no n’ha caigut cap, per exemple.

I tornant a la reflexió del principi on l’autor afirmava que l’objectivitat consisteix en dissimular el rastre de la subjectivitat, penso que té tota la raó. La subjectivitat ha d’emmascarar l’opinió del periodista d’una manera molt discreta, cosa que no implica que no hi sigui.

Marta Gómez Castellà. Escriptura en premsa.