.

Mataró no es vincula totalment amb el món còmic
tot i tenir revistes amb potència

La revista mataronina ‘Le Potage’ segueix amb força dins el mercat del còmic des de fa més de tres anys. Nominada enguany com a millor revista espanyola del Saló del Còmic de Barcelona compta amb més d’una vintena de col·laboradors i dibuixants. Què pretenen? Establir el còmic com una nova forma de distracció de la rutina i desmentir el ja clàssic ‘és per a nens’. Tot i que a Mataró la lectura de còmics no acaba d’arrelar, ‘Le Potage’ segueix lluitant amb la perspectiva d’augmentar la tirada d’exemplars.

‘Le Potage’, la primera revista mensual gratuïta de còmics a Mataró i rodalies, arriba als seus tres anys i mig de vida amb més d’una vintena de col·laboradors al darrera. Amb l’objectiu d’omplir el buit existent d’humor a la premsa gratuïta actual, ‘Le Potage’ ja ha estat nominada com a la millor revista espanyola del Saló del Còmic de Barcelona en la darrera edició d’aquest 2010. “Estem molt contents i satisfets per aquesta nominació, tot això ens dóna ressò i renom en tot el món del còmic”, explica David Alcalá (DAC).
Es tracta d’una revista de trenta-dues pàgines que, repartida en seccions pels diferents dibuixants, expliquen diverses anècdotes, sobretot de la vida quotidiana que poden fer més riure al lector. No obstant això, en busca de no perdre el fil de l’actualitat la portada de ‘Le Potage’ sempre intenta tractar un tema vigent als mitjans de comunicació. Tot i no estar destinada a un públic concret, els propis dibuixants consideren que hi ha vinyetes no aptes per als més menuts, tot i que afirmen que “cada vegada els més petits en saben més” i que per tant “depèn de l’educació que hagin rebut a casa i com de madurs siguin mentalment cada un d’ells”.
Nascuda l’abril del 2007, ‘Le Potage’ ja compta amb quatre col·laboradors i patrocinadors fidels: La llibreria Robafaves, l’Associació de veïns Via Europa – Nou Parc Central, Advocats i consultors In Dubio i LTKR professionals en llum i so.

Els inicis
Començar un nou projecte sempre és complicat i més, fer-ho amb persones que tot just acabes de conèixer. Els fundadors de ‘Le Potage’, Aron Castro (ARN) i Francesc Xavier Escarmís (FX), “van ser els responsables de fer possible aquesta revista posant els primers 10 euros”, explica Francisco de Paco, actual dibuixant a ‘Le Potage’ i també impulsor de la revista.
Els primers que es van conèixer però, i que per tant els que van tirar endavant la idea de crear una nova revista, van ser ‘Los Cusinos’, Francisco de Paco (Kiko Cusino) i Manel López (Manel Cusino o The Yellow Kid) amb David Alcalá, altrament anomenat DAC. Tots ells, sigui amb el nom artístic o no, van trobar-se a la celebració de la XXXI edició del Llibre Gegant de Contes l’any 2007, que té lloc cada any a la Plaça Santa Anna de Mataró en motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi. Ells en van ser, els que van impulsar i donar força al projecte de la creació de la revista ‘Le Potage’.

Els dibuixants de còmics
Un cop el projecte de tirar endavant la revista ‘Le Potage’ semblava que podia tenir futur i treure’n els seus fruits, es plantejà editar el primer número. Per així fer-ho possible,  “vam haver de posar-nos a buscar dibuixants perquè no ho podíem fer sols”, afirma Kiko Cusino. Tot i que el ‘número zero’ va sortir “pràcticament tot fet per nosaltres”, expressa DAC, “ràpidament vam aconseguir 12 col·laboradors com la Carolina, la Tamara i la Míriam”. El moment amb més dibuixants però, va ser l’any 2009 quan van tenir fins a 25 col·laboradors, entre ells, dibuixants de l’Argentina, Extremadura o La Coruña. Tots ells, treballen des de casa dibuixant les seves tires i vinyetes. Més tard, serà escanejat i editat per ordinador per tal de poder enviar a la impremta la revista i poder-la distribuir. Una impremta que actualment està a Madrid i que per tema de reducció de costos fa viable la publicació de ‘Le Potage’.

Anunciants i subvencions
‘Le Potage’ des d’un principi ha estat sempre una revista sense ànim de lucre, formada per col·laboradors i tots aquells que hi volguessin participar. No obstant això, per dur a terme la impressió i edició d’aquesta, cal una inversió i una subvenció important que sovint porta de cap a més d’un dels dibuixants. “A partir del primer número ens vam adonar que necessitàvem patrocinadors i anunciants per pagar tot el què ens costava la revista”, explica Kiko Cusino, “vam sortir amb el primer exemplar sota el braç, encara dins d’una carpeta sense enquadernar, i el vam anar ensenyant a tots els establiments que trobàvem i que pensàvem que ens podrien donar un cop de mà”. Gràcies al compromís dels anunciants, en la primera tirada ja es van repartir 500 exemplars.
Poc després de la fundació de la revista, es va crear ‘l’Associació comiquera Le Potage’ com a entitat, la qual va rebre subvenció el primer any. Les retallades de subvencions per part de l’Ajuntament com a conseqüència de la crisi va fer que aquesta associació quedés totalment a l’ombra, segons  asseguren els mateixos impulsors de la revista: “Actualment no rebem cap mena d’ajuda per part de l’Ajuntament, al contrari, ens tanquen les portes cada vegada que volem fer alguna cosa”.

A Mataró no hi ha tradició
Hi ha ciutats que el còmic, sigui per tradició o no, ha arrelat més que a altres. La distribució d’aquesta revista mensual gratuïta de còmics és bastant àmplia. Comença per Mataró, passant per Argentona, Badalona, Granollers, Santa Coloma de Gramenet i acaba per Barcelona. Amb tant sols tres anys i mig ‘Le Potage’ està aconseguint èxit dins del món del còmic i cada vegada més en té més demanda. A Mataró però, sembla que la lectura de còmics encara costa bastant i tot i que en general és complicat, segons els mateixos dibuixants de la revista, ells són pacients i volen difondre un missatge engrescador a la població per tal d’animar a la gent a llegir-los per distreure’s de la rutina i dinàmica quotidiana.

La televisió, referent
Cada un dels dibuixants té els seus ídols en el món del còmic i les seves influències en el seu dibuix. Kiko Cusino per exemple, explica que ell és molt de ‘El Víbora’ o ‘Macoqui’ i que ja de ben jovenet feia el seu còmic, l’imprimia i el venia als seus amics de l’institut. Va ser a partir d’aquell moment que va veure que els seus dibuixos agradaven als altres i va plantejar-se que podria tirar endavant i endinsar-se en tot el món del còmic. DAC, en canvi, està influenciat directament pels dibuixos animats de la televisió i pel món del Manga japonès amb les tan conegudes sèries ‘Bola de Drac’, ‘Viki el Viking’ o ‘El Doctor Slump’. “A mi el Manga de ben petit em va impactar molt perquè encenies la televisió i tot era diferent, veure una nena que tocava les caques i es girava el cap, no era normal”, explica DAC recordant com va començar a dibuixar.

Qüestió d’idioma

‘Le Potage’ és una revista que no s’ha especialitzat en un idioma concret. Escriu tant en català com en castellà depenent de cada un dels col·laboradors i dibuixants, és a dir, dins de la mateixa revista, s’hi poden incloure vinyetes on les seves explicacions, les seves bafarades i les seves expressions siguin escrites íntegrament en català. Evidentment també pot ser a la inversa, tal i com fan els col·laboradors d’arreu de l’estat espanyol, que escriuen en castellà. “Si tinguéssim diners faríem dues edicions, de moment no li donem importància”, explica Kiko Cusino.

‘Els còmics són per a nens’

Si parlem de còmics i dibuixos, amb els qui primer pensem que pot agradar són als més menuts. Sovint però, no es té en compte que no sempre és així i que existeixen còmics per a adults. “Aquesta concepció de ‘els còmics són per a nens’ que tothom creu, s’ha de canviar”, reflexiona Kiko Cusino. “Molts adults pensen que com que es tracta de dibuixos ja no és per a ells i s’equivoquen”, afirmen els dibuixants. En la revista ‘Le Potage’ hi col·laboren nens des de 8 anys fins a passats els trenta cinc i tots ells tenen clar que ‘no es tracta d’un producte exclusivament infantil’.

M.Gómez

Els terrassencs asseguren estar ‘com al sofà de casa’ en la seva actuació a Mataró

D’Callaos torna a aterrar a la Sala Clap de Mataró per a presentar el seu últim disc ‘El borde donde se termina el mar’. Els de Terrassa, que van omplir la sala de gom a gom el passat divendres 10, van tenir un públic molt entregat. “Mataró és com la nostra segona casa”, d’aquesta manera D’Callaos explicava la importància, comoditat i força que els transmet venir a tocar a la capital del Maresme, “sempre que hem vingut ens han rebut molt bé i sempre hem omplert la sala, estem molt contents”, explicaven.
El nou treball, el tercer de la seva trajectòria, surt amb més força que mai i és que inclou un estil més roquer gràcies a la incorporació de guitarres elèctriques. Tot i no deixar la rumba, el rock andalús i el flamenc, D’Callaos va aconseguir una gran fusió d’estils tot fent vibrar la sala com feia temps que no es feia. Ells mateixos asseguraven que aquesta nova barreja d’estils ha estat un ‘procés natural’ fruit de la incorporació de nous músics al grup.

.

D’CALLAOS DURANT L’ACTUACIÓ AL CLAP, DIVENDRES 10. / M.ADELL

Els terrassencs ofereixen íntegrament els seus discs a través de la seva pàgina web a Internet i de forma gratuïta igual com ho han fet amb aquest tercer. El guitarrista i cantant del grup, Dani, va explicar al Tot Mataró que van apostar per Internet ja que “les discogràfiques anaven malament” i, tot i que sabien que seria complicat “amb Internet els passos són una mica més curts però més segurs perquè piques porta a porta i expliques a la gent directament com són les teves cançons i històries”. Dani va voler comparar la vida del músic amb la d’un fuster tot assegurant que “els músics són treballadors que també van picant pedra, igual que el fuster fa mobles, el músic fa concerts, i els discs els utilitza per fer promoció del seu treball i la seva obra”.

Com al sofà
Tant còmodament se sentia D’Callaos a Mataró que Dani assegurava sentir-se “com al sofà de casa seva” mentre que la timidesa d’abans del concert de la cantant del grup, Maribel, va quedar totalment dissolta dalt l’escenari en començar la primera cançó. Ella, descalça, movia tot el seu cos, ballant i cantant cada un dels ritmes i melodies. No van faltar cançons com la de “Como dos gotas de agua”, “Libre” o “Cuando salga el sol”. Temes que ben ràpidament es van reconèixer i van fer cridar als fans més impacients. Un públic entregat i un grup que va viure nota a nota cada cançó.

M.Gómez

El dinar de germanor, l’acte central de la trobada

28 anys després de la primera vegada, la Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears s’ha tornat a celebrar a la capital del Maresme en la seva 41na edició. Centenars de persones s’han desplaçat aquest diumenge 12, des de primera hora del matí, per acudir a les activitats i exposicions organitzades al llarg de tot el dia per l’Associació de Pessebristes de Mataró. Les acreditacions vermelles penjades al coll dels qui estaven apuntats al dinar de germanor permetien distingir al centre de la ciutat tots aquells amants del pessebrisme català.

A la Plaça Santa Anna es va fer una demostració de modelatge de figures per part de tres figuraires de renom com Joaquin Pérez, de Jérez de la Frontera; Ignacio Fernández, de Pamplona, o la catalana Montserrat Ribes, de Castellar del Vallès. A l’estand, cedit per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), i col·locat a la Fira de Nadal, s’hi van acostar desenes de persones encuriosides per aprendre i conèixer com es modela i es transforma un fragment de fang en les figures que després conformen el pessebre clàssic que tots coneixem. Ribes va manifestar la seva alegria de poder trobar-se en un acte com aquest emmarcat a la trobada nacional de pessebristes. “Estic molt contenta d’haver vingut a Mataró i que s’acosti tanta gent a mirar – expressava Ribes –, el que més em pregunten és quantes hores dedico a una figura”.

Hi ha qui va preferir passejar per la Fira de Nadal i comprar aquella figura que els faltava o qui, aprofitant que era la diada pessebrista a la ciutat, va voler voltar per les exposicions de pessebres i diorames que encara són vigents. Cal destacar les més de 15.000 persones que ja s’havien comptabilitzat, abans de diumenge, a l’exposició de l’Ateneu de la Caixa Laietana a més de la tradicional visita al pessebre de l’Ajuntament que rep centenars de persones anualment.

Dinar de germanor

L’acte central de la trobada va ser el dinar de germanor que va tenir lloc al poliesportiu de Maristes Valldemia. El dinar, que va reunir més de dues-centes persones, va estar presidit per la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, Quitèria Guirao; el President de l’Associació de Pessebristes de Mataró, Josep Codina i el President de la Federació Catalana de Pessebristes, Josep Maria Porta, entre altres autoritats. Després del dinar es van dedicar unes paraules a persones que han entregat bona part de la seva vida al món pessebrista, com és el cas del mataroní Josep Mola, que emocionat, va voler transmetre un ‘consell necessari’: “Primer de tot estimeu-vos, després estimeu el pessebre i per últim, feu-lo cada vegada millor”.

Més tard va ser el torn dels parlaments protocolaris per part de les autoritats on Porta va mencionar les activitats que es faran arreu de Catalunya en les properes setmanes i va culpar a les eleccions del 28N de ser les responsables que els actes es solapessin els uns amb els altres. Guirao va dirigir el seu discurs en record de l’última trobada celebrada a Mataró i va voler esmentar que l’Associació de Pessebristes de Mataró “ha fet un gran esforç per la trobada però no ha oblidat els valors tan importants que el pessebrisme transmet”. El dinar va concloure a ritme de les cançons que el cor de Gospel Argentona va oferir a tots els assistents.

La 41a Trobada va posar el punt i final amb la representació d’un fragment dels Pastorets de la ciutat a la Sala Cabanyes on totes les associacions de pessebristes de fora el municipi també s’hi podien apuntar i així, a més, descobrir a través d’una visita guiada què s’amaga darrera les entranyes de la gran obra nadalenca.

M.Gómez

Tot apunt per a la 41na Trobada de Pessebristes de Catalunya

Els pessebristes de Mataró van presentar el passat divendres 3, a Can Palauet, el programa d’actes i activitats per a la celebració de la 41na Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears que el proper diumenge 12 tindrà lloc a Mataró. Durant l’acte, dirigit pel President de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, i el President de l’Associació de Pessebristes de Mataró, Josep Codina, es van anunciar totes les activitats que acumpanyaran la celebració. El secretari de l’Associació, Jesús Boné, també presidint l’acte, va remarcar la visita a la Fira de Nadal amb els figuraires Joaquim Pérez, Ignacio Fernández i Montserrat Ribes que, a més, faran una demostració de modelatge de figures. Per als més impacients i apassionats als pessebres podran emportar-se una d’aquestes peces signades pels figuraires a la mateixa Plaça Santa Anna a partir de les 10 del matí.

JESÚS BONÉ, SERGI PENEDÈS I JOSEP CODINA DURANT LA PRESENTACIÓ DE LA TROBADA / M.GÓMEZ

La celebració s’allargarà durant tot el dia 12 amb el dinar de germanor al polisportiu dels Maristes de Valldemia, on s’esperen prop de tres-centes persones. Just després del dinar es preveu lliurar els records a tots els participants a la trobada mentre es faran els parlaments respectius. Tot això, just abans de començar amb l’actuació musical a càrrec del Cor de Goodspell d’Argentona.

Per aquells qui encara en vulguin més, hi haurà dues representacions teatrals a dos quarts de sis de la tarda, una al Teatre Monumental, anomenada “Pas de Pardal”, i la segona un fragment dels Pastorets de Mataró a la Sala Cabanyes.

Altres actes paral·lels que es van anunciar pel dia de la celebració són les diverses visites, com a la de les exposicions comemoratives a Can Palauet, que s’inaugurarà el dia 10, la del Museu Arxiu de Santa Maria, la dels mateixos Pessebristes de Mataró o la de l’Ateneu de la Caixa Laietana, oberta des del passat 26 de novembre i que ja ha rebut més de 5000 visites.

M.Gómez

L’obra de Jordi Solé parla de la vida de Floquet de Neu
i de com ‘els colors no sempre són el que semblen’

La tercera edició dels Premis Helena Jubany i Lorente va atorgar, ahir dijous 2, el premi a la narració curta o recull de contes per a ser explicats a Jordi Solé per la seva obra ‘Blanc’. L’obra guardonada parla de la vida de Floquet de Neu i de l’home que descobreix que darrera aquella pell tan blanca hi ha un inconvenient molt fosc i que, a partir d’aquí, té un dilema d’on n’ha de treure una resolució de la supervivència del zoo de Barcelona. “És l’obra que més m’agrada de les que he escrit i de la que n’estic més satisfet”, explica l’autor tot afegint “aquest conte té ànima perquè la idea i el punt de partida penso que són originals i que toquen la fibra”. Solé, a més, va voler remarcar que amb aquesta obra el lector s’adonarà que “els colors no sempre són el què semblen”.

PARLAMENTS DURANT L’ENTREGA DEL PREMI HELENA JUBANY

L’escriptor i periodista guanyador ha estat premiat amb la publicació del seu conte a partir del més de febrer incloent també la versió oral en un CD i la part amb descripció per a persones sordes en un DVD, segons va explicar la directora de la Biblioteca Sentmenat i component del jurat, Núria Ribes. “En la selecció dels contes hem tingut en compte la qualitat literària de l’obra, la riquesa del vocabulari, l’oralitat i l’originalitat del text, entre altres aspectes”, explicava Ribes. A més, Solé també s’emporta 3000 euros que ja li va lliurar ahir el president de l’Associació en forma de xec.

En la seva memòria
Aquest premi dedicat a Helena Jubany recorda la seva mort per assassinat ara farà nou anys. La família es lamenta que encara ara no s’hagi volgut investigar el perquè de la mort d’Helena, com afirmava ahir amb emotives paraules el seu pare, i president de l’Associació, Joan Jubany: “Nosaltres la volem mantenir viva en el record personal i en la memòria social”. Jubany, a més, va voler recordar el motiu pel qual van decidir tirar endavant l’‘Associació Helena Jubany’: “Volem continuar la maleta de contes que va deixar la ‘nena’ – referint-se a l’Helena –  i n’afegim un cada any”.

M.Gómez