« Ningú troba que l’avortament

sigui una bona elecció »

Teresa Planella, psicòloga clínica, parla de l’avortament dos mesos abans que entri en vigor la nova llei aprovada pel Congrés dels Diputats el passat 24 de febrer

La psicòloga clínica Teresa Planella i Comas treballa actualment al centre de Planificació Familiar de Mataró. Pertany al Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva del Maresme (SASSIR Maresme) i forma part de la Consulta Jove que es fa cada setmana al centre. Tot i que en aquesta Consulta Jove es tracten molts temes diversos, l’avortament n’és un dels més important. 

S’acosten moltes noies a aquest centre que s’han quedat embarassades. Totes tenen clar des d’un principi que volen avortar? 

De fet, dir: “vull avortar” són els casos més directes. El més normal és que diguin “estic embarassada”. A més, no totes les noies són tant joves com tothom es pensa. Sí que és veritat que et fixes més en les noies adolescents, però la franja de més freqüència són noies d’entre 20 i 25 anys i no totes tenen clar que volen avortar. 

Per tant, “Estic embarassada però tinc un problema”. 

Exacte. (Deixa un silenci abans de continuar) Una cosa és el que volem i l’altra el que estem. Tot i que sempre hem de partir del que hi ha. Almenys, intentem sempre que s’adonguin que aquest és el pas coherent. En un principi, el que s’hauria de fer sempre, és confirmar aquest embaràs, ja que sovint, la mateixa por et fa sospitar que podries estar embarassada però no ho estàs. Per tant, el primer pas seria fer la prova d’embaràs i el segon saber si aquest embaràs és de moltes o poques setmanes. Això s’aconsegueix amb una mesura estàndard buscant la data de l’última regla i a partir d’aquí, suposant que aquest embaràs sigui real, s’exposen dos camins: un que seria continuar l’embaràs i l’altre la interrupció voluntària d’aquest. 

Segons la llei vigent, una dona no té dret a decidir si vol avortar o no. Qui determina si s’interromp o no aquest embaràs? 

Doncs un metge. Avui en dia, els avortaments encara es fan en clíniques que estan concertades, és a dir, clíniques legalitzades. Aquí és on es demana que el motiu sigui un dels tres supòsits legals: que la dona hagi tingut o tingui un risc de malformació, que l’embaràs sigui fruit d’una violació o bé per qüestions psicològiques. La majoria de les vegades els avortaments es produeixen per l’últim factor. Això vol dir que a les clíniques que van aquestes dones hi ha un psiquiatre o psicòleg que a través d’una bateria de preguntes determina que és millor la interrupció de l’embaràs. 

Marcos Gómez, de l’organització Mèdica Col·legial, va fer unes declaracions el desembre passat on afirmava: “Millor és que la decisió final estigui en mans dels metges que de ningú”. Què n’opines? 

(Queda en silenci uns segons tot creuant els braços) Penso que cada vegada més, cada persona ha de poder decidir el que a ella li afecta i no repercuteix tant al metge. Les persones tenim llibertats i autonomia i hem de poder decidir. Només faltaria! (Aixeca el to de veu) 

Creus que les dones que estan en aquesta situació no han rebut prou informació de mètodes anticonceptius? Són efectives totes les campanyes de sensibilització? 

Jo penso que sí, la informació hi és i no crec que en calgui més. Aquestes campanyes de sensibilització s’han de fer perquè com tot el que són bons hàbits, és important treballar-los. Hem d’admetre però, que sempre hi haurà moments en què no encaixaran del tot. És difícil optimitzar una situació com aquesta. Els avortaments són fruit d’un error però això no implica una manca d’informació. Quan nosaltres anem a 140km/h per l’autopista no hi anem perquè no sabem que s’ha d’anar a 120km/h, sinó perquè per múltiples circumstàncies o raons, conscients o inconscients de la situació, ens hi posem. Doncs és una situació semblant. No vol dir que ho justifiqui però sí que és més comprensible del que aparentment sembla. (Reflexiona. Vol afegir alguna cosa més, finalment ho fa) Encara et trobes gent però, que no utilitza mètodes anticonceptius. Per què? Penso que no hi ha una explicació racional, la naturalesa humana té uns mecanismes que sovint són poc coherents. Moltes dones em diuen “mai m’havia passat”. La sexualitat és de les conductes on s’hi barregen més aspectes, és normal i comprensible que hi hagi errors. 

Sovint la sexualitat, també és cert que cada vegada menys, és un tema tabú. Però un avortament, per a la societat d’avui en dia, està molt mal vist. 

Bé, (sospira) es barregen masses qüestions de moral, d’ètica, de creences… encara tenim moltes qüestions religioses que volten per aquí. Potser no ens plantegem les situacions en primera persona fins que ens hi trobem. Entenc que també és veritat que amb els temes de la vida i de la mort, tots pensem i tenim una sèrie de creences diferents. Com tot a la vida, depenent de qui t’ho expliqui en trauràs unes conclusions o unes altres. El que sí que és real és que, un cop estàs embarassada, existeix una possibilitat de vida. En quin moment tu consideres que és una persona? Penso que en aquests moments, fins que aquesta possibilitat no pot tirar endavant per ella sola, no ho és. Però això en són aspectes i opinions molt personals. 

L’avortament, moltes vegades, és un tema de conflicte familiar. La concepció que tenen els joves és molt diferent que la que tenen els adults. Com creus que és el moment en què un pare veu que la seva filla vol avortar? 

D’entrada penso que ningú troba que l’avortament sigui una bona elecció, però clar, depèn de la situació. Hi ha de tot. Et trobes amb els pares típics que pensaven que això era una cosa horrorosa i que quan veuen la seva filla embarassada s’ho replantegen en primera persona. No és fins llavors que entenen, que la opció de l’avortament, és encertada. A vegades també et trobes una situació contrària, que la noia vulgui continuar l’embaràs i en canvi els pares, que no voldrien haver de passar per una experiència d’avortament, són els que fan veure a la noia que avortar és la millor solució. En cada moment de la vida aquestes situacions es llegeixen de manera diferent. El que intentem des d’aquest centre i amb la Consulta Jove és que moltes d’aquestes noies, que no s’atreveixen a parlar-ho a casa, puguin fer-ho i amb els seus pares, sovint els seus referents. Ens trobem moltes nenes que arriben i diuen “si ho dic al meu pare em farà fora de casa”. A vegades és el moment per resoldre petits conflictes familiars o per desfer mals entesos, depèn del que es consideri conflicte. Aquestes situacions serveixen sobretot per llimar petites friccions que hi ha a aquestes edats adolescents. 

Pot ser que els pares es preocupin més dels riscs o les conseqüències que comporta un avortament i que per això siguin més reticents en certes situacions? 

Els pares pensen moltes coses. Avui en dia la tècnica que s’utilitza normalment per avortar és la de l’aspiració. A nivell mèdic, amb aquesta tècnica hi ha molt pocs riscs perquè no s’arriba ni tant sols a tocar l’úter. Si queda alguna petita resta i això provoca una infecció ja és un altre tema, es tracta com a una infecció en si. A nivell psicològic és diferent. Tot depèn de la importància i de com ubiquis la situació a la teva vida. S’ha de pensar en l’avui, el dia tal del mes tal i en quina situació estàs vivint ja sigui econòmicament, com sentimentalment. Per a tothom és dolorosa una situació així, no és com aquell qui va a treure’s un queixal – encara que molta gent ho pensa –. Hi ha persones, pares, que són més dramàtics i d’altres que ho són menys. 

Quin és el cas que t’ha cridat més l’atenció o el què més t’ha impactat? 

(Silenci absolut. Es grata el cap suaument amb els dits i mira al sostre) Una nena de 15 anys que té una parella estable amb un noi de 16 anys (acaba dient tot baixant la mirada). La nena es queda embarassada i juntament amb el seu company, que és immigrant llatinoamericà, decideixen tirar endavant l’embaràs. La nena ho comunica a casa i la seva mare no hi està d’acord, però el seu pare sí. Aquest n’és un exemple també de conflictes d’interessos i de conviccions, com tants i tants d’altres. 

El Boletín Oficial del Estado (BOE) ha publicat la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, aprovada el passat 24 de febrer al Congrés dels Diputats. Aquesta llei afirma que les mateixes dones determinaran si volen avortar o no abans de les 14 setmanes de gestació sense consentiment mèdic. Tot i que entrarà en vigor un cop passats 4 mesos de la seva publicació, és a dir, el 3 de juliol del 2010, creus que amb l’aprovació d’aquesta llei els avortaments augmentaran? 

No ho crec en absolut. No penso que tingui cap transcendència l’aprovació d’aquesta llei. El fet que sigui més fàcil avortar no implica que la gent ho faci més. Els mètodes anticonceptius no quedaran desplaçats. N’estic convençuda. 

M.Gómez