Pirineu de primavera
Rajos de sol brillants i lluents que, amb el parquet, il·luminen tot el menjador. Miro per la finestra, el verd dels arbres és fosc i apagat, el marró i gris del sotabosc predomina en la muntanya. Les fulles seques i els arbres pelats i, al fons, dalt dels cims, quatre plaques de neu que encara resten de les últimes nevades. Les vaques passegen i rumien a l’últim prat de la vall. Vent, fresca, però tranquil·litat i relax. Moments que em fan pensar en tant sols un vers: “Com la muntanya no hi ha res al món”de Josep Maria de Segarra.
Ara t’escolto!! jaja Pero tas oblidat de la remor del riu…
eii Marta, estàs a Tírvia?? Com va tot pel Pallars Sobirà? Petons!!
“Allà dalt no et revoltes ni t’escanyes
ningú se’t menja ni t’escup al front.
Oh! si poguéssiu veure les muntanyes!
Com les muntanyes no hi ha res al món!”
Sempre recordarem l’avi recitant aquest poema amb el paisatge de la teva foto just al davant. Ell ens va fer estimar les muntanyes i tantes coses!
[...] This post was mentioned on Twitter by Rafa Liñán Vega. Rafa Liñán Vega said: Pirineu de Primavera http://bit.ly/dkTz9O [...]