Rajos de sol brillants i lluents que, amb el parquet, il·luminen tot el menjador. Miro per la finestra, el verd dels arbres és fosc i apagat, el marró i gris del sotabosc predomina en la muntanya. Les fulles seques i els arbres pelats i, al fons, dalt dels cims, quatre plaques de neu que encara resten de les últimes nevades. Les vaques passegen i rumien a l’últim prat de la vall. Vent, fresca, però tranquil·litat i relax. Moments que em fan pensar en tant sols un vers: “Com la muntanya no hi ha res al món”de Josep Maria de Segarra.