“Encara paguem poc, el bitllet de TMB és barat”
Qui no ha tingut mai problemes amb el transport públic? Realment existeix algú que n’estigui satisfet? Doncs encara que sembla increïble sí, en Jordi Navarro, cap de comunicació audiovisual de TMB. Però clar, si no s’ho creuen ells qui més ho pot creure?
Navarro va venir ahir a la Universitat Autònoma a fer-nos una xerrada sobre el món de la comunicació dins una empresa pública. “Ens interessa i hem de mirar què fem per aconseguir que hi hagi més gent que vagi en transport públic i més gent que el pagui, que hi ha un tant per cent molt elevat que no ho fa”, d’aquesta manera el cap de comunicació justificava la seva feina. “TMB està treballant molt en l’últim projecte “TMB Connecta” on el nou portal web, el pla de màrqueting relacional online i l’escola activa i la gestió de xarxes socials en són objectius bàsics”. I jo em pregunto, no seria millor que tot això s’invertís en buscar maneres per solucionar el servei i la freqüència? Es prefereix establir i difondre maneres per arribar al client i “consolar-lo” quan aquest no està satisfet que millorar el servei?
“Encara paguem poc, el bitllet de TMB és barat”. Barat per la senyora que per anar a veure la seva filla necessita agafar el metro? Barat per l’empresari que necessita arribar a la feina més aviat? Per a qui és més barat? Pels estudiants que no tenim altre remei que agafar el transport públic per arribar als centres d’ensenyament? “Segons El País els estudiants que més es colen sou vosaltres, els universitaris”, conclou Navarro sense mostrar cap preocupació. Interessa que ens colem, doncs?
Tenim alguna altra alternativa? Enmig de la indignació i després d’escoltar la xerrada, molts d’aquests estudiants es veuran a partir d’ara decebuts mentre que agafaran el tren de la Renfe i se’ls dirà “Gràcies per utilitzar els nostres serveis!”. Serà llavors, en aquell moment, quan s’obrirà una altre polèmica o si més no un debat sobre les funcions de la Renfe.
Això em recorda quan hi va haver la crisi de la Renfe a Barcelona amb la minsitra Magdalena Álvarez, que van sortir de cop centenars d’ “informadors” que ben poca cosa podien fer o ajudar-te quan hihavien problemes. Una manera de crear llocs de treball sí, però no va ajudar en res, calen diners per a infraestrucutres.
Per cert, i això de que són els alumnes universitaris els que més es colen, potser és normal si es té en compte que són els que més es mouen amb transport públic, ja que pocs tenen la unviersitat al costat de casa.
Fins aviat Marta i ànims!
Bones Marta! Només felicitar-te pel blog!
Dels pocs que he vist és el més ben presentat (normalment solen ser un desastre) I el núvol d’etiquetes m’encanta!
Ja l’aniré mirant!
Molta sort!
Jeje, fa gràcia veuret la foto a dalt de l’article… i aixo de periodisme ciutada no ma agradat, a ver si vol dir que els de ciutat (ciutadans) escriviu millor! Aquí un poblerino discrepa!
Pel que fa a l’article, el trobo molt correcte, malgrat la seva evident falta d’objectivitat en contra d’en Navarro, potser un punt més de fredor no estaria malament (és cert que jo no tinc que patir els retards de la RENFE, si no potser no et diria res d’això).
Respecte a les crítiques que fas als comentaris d’en Navarro, res a dir, les trobo molt assenyades (per què el Montilla no frequenta més el blog de la Marta?) exceptuant aquella de “Interessa que ens colem, doncs?” que francament no entenc, i el posterior enunciat “Tenim alguna altra alternativa?” no m’acaba de convèncer, estàs justificant molt ràpidament una conducta delictiva, que, malgrat tenir un cert caràcter de protesta, perjudica a l’Estat.
A pesar de tot això, la impressió del conjunt és boníssima, i una veu crítica va molt bé per fugir de la total complaença i acomodament dels grans mitjans de comunicació amb l’stablishment.
EP! Que me ne oblidat!!
CONTINUA AIXÍ
El millor de tot és la nova campanya al metro de Barcelona ‘Et creus molt llest?’ Vingaaa més inversions en ximpleries de cartellets i campanyes inutils i seguim pujant el preu dels bitllets, d’una manera -Per suposat- equitativa als sous dels ciutadans …
Queda clar que els que es creuen, i són, molt llestos són ells !
De gran vull ser com ells
Per cert Marta, bon treball amb la web, et felicito
Hm… no cal entrar dins de la demagògia fàcil! Si mireu les comptes de tmb (que són públiques) veureu que el Jordi no va tant desencaminat… el transport públic és car, sobretot perquè no és exclusiu i ha de mantenir moltes línies que són deficitàries.