« Respecto totes les crítiques.

Tan sols sóc un humil

professor universitari »

Ibarretxe es mostra ferm davant les protestes dels estudiants de la UAB

Arriba tard i no sap on ha d’anar. La Mercè, una estudiant de Periodisme, vol escoltar com molts d’altres, la conferència que Ibarretxe, està apunt de fer aquest migdia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Se sent desconcertada en veure quantitat de gent intentant passar per una porta que sembla que s’hagi encongit. És evident que acabava de trobar el lloc. “No es pot passar, està tot ple” criden insistentment els guardes de seguretat. “Els meus companys són dins” afirma la Mercè amb la veu mig trencada en aconseguir arribar a traspassar la barrera que aparentment ho impedeix. Molta gent dins i cada vegada més gent a fora. “Volem entrar!”, “És injust que no ens deixin passar!”, se sent entre el murmuri dels estudiants.

El guàrdia de seguretat, fatxenda i prepotent, vestit de negre i amb l’armilla antibales, rep l’ordre per Walkie-talkie de tancar les portes definitivament: la conferència comença. Nerviosisme, tensió, moviments bruscs i ràpids. Què està passant? De sobte, una mà que no se sap gaire bé d’on vé, agafa la porta i priva que aquesta es tanqui. Cops, empentes, més mans i braços que s’entrellacen amb comentaris i brogits incomprensibles des d’aquella posició on la Mercè es troba. “Haig de passar, haig d’entrar, els meus companys tenen un seient per mi!”. Crits, insults. “Estan bojos! Però què fan?”. “Ibarretxe  torturador!” crida un noi mentre amb les mans ben obertes empeny per l’esquena al del seu davant perquè faci pressió contra la seguretat. Un crit que es converteix ràpidament amb el càntic de tot un grup de joves que, embogits com si es tractés d’un combat, inicien una guerra campal contra el sistema de seguretat. Ara ja en són tres les persones que proven de defensar la porta.

Passen sis minuts de les dotze del migdia. “Euskalerria democracia” sona  entre la cridòria dels protestants. Què pretenen? S’està esverant el personal. S’està convertint en un vertader caos. Cops, envestides, pressions. Arribats al punt en què els guardes de seguretat desisteixen, la Mercè es planteja la possibilitat de poder entrar a la sala enmig del merder, però un focus de llum l’enlluerna i la fa tirar endarrere. La premsa està donant importància als aldarulls que poc més de 30 manifestants estant causant i no pas a la conferència que Ibarretxe espera per començar davant de més de tres-centes persones. “Tot això es veia a venir, la premsa ha vingut per les problemàtiques que hi podia haver!”, comenta una estudiant indignada sense dirigir-se a ningú en concret.

Càmeres i més càmeres enfocant la porta, flaixos i flaixos retratant i buscant les millors instantànies. Tota la premsa pendent. “Presos al carrer, amnistia i llibertat!”, “Ibarretxe Torturador!”, “In-Inde-Independència!” se sent entre els protestants qui enfurismats finalment aconsegueixen entrar a la sala i desplegar una pancarta amb el lema “Vosaltres, feixistes, sou els terroristes”. Sense deixar els seus clams, protestants encaputxats es tapant la cara perquè no volen que se’ls reconegui davant els mitjans de comunicació que presten tota l’atenció a cada una de les seves accions.

Ajupida perquè tampoc sigui vista pels mitjans, la jove estudiant de periodisme, queda aixafada entre la paret i un guarda de seguretat. Tant, que no pot moure ni un peu. Sota els crits de “Fora, fora!” que criden els de dins perquè els manifestants acabin amb la seva protesta, es produeix un descontrol bestial que dura dècimes de segon i que va permet que la Mercè pogui escapolir-se entre les cames del qui li barrava el pas. El panorama és increïble, els estudiants dins la sala resten drets sobre les cadires i juntament amb la premsa, observen en direcció oposada a l’ex lehendakari per no perdre’s detall de la protesta.

Com si res no hagués passat, pocs minuts després, els manifestants es retiren en tranquil·litat, sense empentes ni desordre. Tant sols pretenen cridar l’atenció, boicotejar i donar-se a veure davant la premsa nacional i estatal.

Paraules d’ex lehendakari

“Respecto totes les crítiques. Tan sols sóc un humil professor universitari”. D’aquesta manera comença finalment Ibarretxe la seva conferència.

Una xerrada que manté a tots els estudiants presents a la sala en silenci i a l’expectativa de totes i cada una de les paraules de l’ex lehendakari en el seu discurs sobre la política i els valors, basat en la seva experiència personal. Entre les autoritats hi assisteix la rectora de la universitat Anna Ripoll i el director de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia Salvador Cardús, els quals s’encarreguen de la presentació de l’acte. Afegint cites d’autors coneguts com Miquel Martí i Pol, Ibarretxe es manté ferm i contundent amb la premsa present a la sala els quals també els dedica unes paraules no gaire agraïdes: “Deixeu-me veure els ulls dels de primera fila, amb tant material els estudiants no veuen res”. Finalment dirigeix unes paraules als protestants que l’havien increpat al principi de l’acte tot afegint: “Malgrat els insults, us estimo i us intento comprendre”.